Eth campanau d’Unha serà visitable

Era entitat municipau descentralizada (EMD) d’Unha, en Naut Aran, destinarà es ajuts deth Plan unic d’òbres e servicis de Catalonha (PUOSC) ara reabilitacion deth campanau dera glèisa de Santa Eulària, damb eth prètzhèt de hèr-lo visitable. Eth projècte, aprovat en junhsèga, a un pressupòst d’uns 78.000 èuros IVA includit e dejà a estat remetut ara comission d’Auviatge deth Conselh Generau entà qu’ac ratifique.

Era presidenta dera EMD, Esther Bruna, confide en qu’eth vist-e-platz arribe abans qu’acabe er an tà iniciar es òbres a principis deth pròplèu. “Ei quauquarren que portam temps en tot planejar e ara auem finançament tà materializà’c”, afirmèc Bruna. Era glèisa parroquiau de Santa Eulària d’Unha ei ua bastissa romanica deth sègle XII, includida en Inventari deth Patrimòni Arquitectonic de Catalonha.

Eth sòn campanau, bastit en 1775, presente actuauments henerècles d’importància que hèn de besonh er assolidament des murs. Eth temple ei unic ena Val d’Aran per conservar pentures muraus romaniques —ena semiesfera der absis centrau— que mòstren fragments d’un Pantocrator entorat peth Tetramòrf. Ath delà, consèrve fresqui deth sègle XVI que narren episòdis biblics coma era oracion en Getsemaní, eth punet de Judas, era flagelacion de Crist o eth Judici Finau.

Era intervencion contèmple era installacion d’ua naua escala e era collocacion d’elements metallics d’estabilizacion interiora, en tot includir dus cercles de perfil metallic ancladi ath mur damb resines epoxidiques. Ath delà de refortilhar era estructura, se garantirà era seguretat des futurs visitaires. Era durada prevista des trabalhs ei de tres mesi, e se realizaràn damb era autorizacion deth Bisbat d’Urgell, propietari der edifici.

Demoren que s’apròven es òbres abans qu’acabe er an

Era glèisa de Santa Eulària d’Unha forme part der Inventari deth Patrimòni Arquitectonic de Catalonha, per çò qu’intervier en era requerís d’ua autorizacion especiau pr’amor deth sòn valor patrimoniau, segontes afirmèc Bruna, qu’ahigec que demoren arrecéber eth vist-e-platz abans d’acabar er an. Cau rebrembar qu’Aran a transferides es competéncies en matèria de Cultura. Segontes era Ley deth Patrimòni Culturau Catalan, ei era comission d’Auviatge, deth Conselh Generau, qui a d’autrejar era licéncia d’aguest tipe d’òbres. Aguest procediment crube relevància dempús dera polemica suscitada tanben en Unha, a on er Ajuntament de Naut Aran autorizèc òbres en castèth de Brastet, catalogat coma Ben Culturau d’Interès Nacionau. Eth Conselh exigic paralizar-lo en non auer-se sollicitat autorizacion e eth promotor demanèc ua naua licéncia.