«Totes les cases de Baén formen part de l’associació cultural»

Participen en tot el que s’organitza i la Charo és la impulsora del sopar del Segar i el Batre que se celebrarà el 23 d’agost. La seua filla, Abril Mejías, i la seua amiga de Barcelona Roser Tugues, de 16 i 15 anys, han passat tots els estius a la Segarra. “El que més ens agrada de Granyena és la gent, és com una família”, diuen, i asseguren que aquí poden sortir més i disfrutar de les festes majors. L’alcalde, Josep Sendra, assenyala que a Granyena hi ha 160 persones censades i a l’estiu es dobla la població.

❘ lleida ❘ Com es gestiona una malaltia que requereix tractament ambulatori quan algú viatja per vacances o torna al seu poble d’origen? La xarxa sanitària del Pirineu de Lleida, que a l’estiu es tensa al passar de 71.000 a més de 92.000 (+29,8%) usuaris potencials per l’afluència d’aquests dos tipus de viatgers, permet accedir a les places disponibles en serveis com la diàlisi de l’hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, perquè puguin rebre aquestes cures.

“Cal diferenciar dos grups de pacients: els que segueixen tractaments de base i els que reben tractaments aguts com la quimioteràpia. És excepcional que algú que està rebent quimioteràpia es desplaci i la rebi fora del seu centre de referència”, explica Felip Benavent, gerent de la regió sanitària del Pirineu.

Paral·lelament, anota, hi ha un espai intermedi de “tractaments complexos amb disponibilitat limitada, com la diàlisi, per al qual hi sol haver alguna plaça excedentària”. En aquest cas, afegeix, els usuaris “ho saben, contacten, es parla i s’organitza l’atenció en funció de la disponibilitat”.

Aquests contactes per coordinar els tractaments de diàlisi “es fan amb setmanes d’antelació”. De fet, no és gens infreqüent que veïns que ho requereixen i que tornen a les seues poblacions d’origen a l’estiu planifiquin aquests desplaçaments en funció de la possibilitat de ser tractats al Pirineu. Aquest flux es combina amb un altre de sortida que en ocasions deixa places lliures.

Els tractaments de temporada solen tenir de dos a quatre usuaris per tanda en centres hospitalaris com el de Tremp, la sala de diàlisi del qual disposa de deu monitors.

“Es porta un quadrant i s’organitza en funció de la gent que necessita l’atenció”, anota en aquest sentit el responsable de la regió sanitària.

És l’únic hospital dels tres del Pirineu en el qual hi ha aquesta possibilitat. Els pacients que requereixen tractament dialític a l’àrea de la Seu el reben a Andorra, gràcies a un conveni amb aquest país, encara que està previst que el nou hospital ofereixi aquest servei.

Ocorre el mateix amb el de Vielha, en aquest cas amb una distribució entre l’Arnau de Vilanova de Lleida, el Comarcal del Pallars i centres del sud de França.

Aquesta no és l’única atenció sanitària extra que es presta al Pirineu durant l’estiu. “El Sintrom no requereix ser administrat a l’hospital o el CAP, encara que en ocasions sí que cal programar visites al CAP amb l’hematòleg per efectuar els controls periòdics quan s’allarguen les estades. Això no suposa una càrrega de treball destacable”, explica Benavent.

Hi ha unes altres dos situacions que sí que acaben suposant una càrrega de treball important per al sistema sanitari: els oblits de la medicació la prescripció de la qual requereix una visita prèvia i la prolongació de les estades que requereixen noves receptes. “Se’ls atén als CAP o se’ls deriva a l’especialista”, segons el cas, indica.

“M’agrada la tranquil·litat i la familiaritat de Nalec. Estem molt integrats”, assegura. Ara que està jubilat aprofita per passar més dies a l’Urgell, però no es planteja establir-se a la comarca, ja que “falten molts serveis”.

L’única botiga que obria dos hores al dia va tancar i només hi ha servei de bar a les piscines municipals durant l’estiu. “Si vols anar a comprar, sempre has d’agafar el cotxe. Aquí no passa cap autobús, estem totalment abandonats i oblidats”, lamenta, i considera, d’altra banda, que és una problemàtica per a les persones grans, malgrat que entre veïns sempre s’ajudin en el que faci falta.

Exemple d’això és la festa major, que la localitat va celebrar el cap de setmana passat i que va reunir al voltant d’un centenar de persones. Escabrós és fill d’una veïna de Baén i d’un veí de la localitat veïna de Sant Sebastià, actualment abandonada, i des de petit passava temporades a l’estiu al poble matern amb els seus avis.