El llop deixa Boumort sense ovelles

Josep Costa, l’últim ramader d’Hortoneda, al municipi de Conca de Dalt, ha renunciat aquest estiu a portar el ramat d’ovelles a la reserva nacional de caça de Boumort. La decisió arriba després de perdre una dotzena d’ovelles l’estiu passat en atacs atribuïts a un llop i a gossos assilvestrats, que el van obligar a encloure les ovelles al corral abans del que preveia. La confirmació de nou aquesta primavera de la presència del gran depredador a la zona, després de dècades sense constància al Jussà, ha acabat per convèncer-lo de no repetir l’experiència.

Costa, amb quaranta anys d’ofici a l’esquena, explica que va demanar la llicència per pasturar a Boumort, com cada any, però els Agents Rurals el van advertir de la detecció del cànid mitjançant càmeres de fototrampeig al març. “Amb aquest panorama vaig decidir no exposar una altra vegada les ovelles”, assegura. El pastor encara recorda la incertesa amb què va viure l’any passat els atacs al seu ramat. “No dormia tranquil. Em despertava cada matinada per comprovar el senyal GPS de les ovelles i, en ocasions, me n’anava a les quatre del matí a la muntanya per comprovar com estaven”, relata. Actualment, el ramat de Costa, de Casa Buñol, compta amb unes 250 ovelles, moltes de les quals prenyades, la qual cosa li fa preveure més de 180 cries per a la tardor. “No vull exposar-les a l’estrès d’estar en territori on es mou el llop”, resumeix. 

En aquest sentit, la Generalitat va proposar mesures de prevenció, com l’ús de camps closos elèctrics, perquè els ramaders puguin continuar compatibilitzant l’activitat amb la presència del llop. Costa, tanmateix, les rebutja frontalment. “Encara que hi hagi un camp clos electrificat, si les ovelles veuen el llop sortiran en estampida i el trencaran. A més, parlem d’un espai de 4.000 hectàrees, en plena zona boscosa. És impossible guardar-les cada nit”, afirma. Per contra, les ovelles passen els dies –i les nits– en una pleta delimitada al costat del poble d’Hortoneda, on difícilment s’atansaria un llop. Cada tarda hi deixa anar el ramat i, a falta de pastures verdes a la zona, l’alimenta amb diversos sacs de gra i cerales, recursos que va comprar en el seu dia per passar l’hivern i que haurà de tornar a comprar arribada la tardor.

Davant la decisió de no pujar Boumort, Costa explica que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, es va comprometre a compensar-li el sobrecost de l’aliment durant aquests tres mesos. Tot i així, el pastor insisteix que es tracta d’una situació insostenible. “En 40 anys de pastor mai no havia hagut de demanar res, i ara estic posant diners de la butxaca per treballar”, lamenta.

Més enllà dels atacs, Costa denuncia una dinàmica general d’abandó del territori, que segons el seu parer explica també els grans incendis forestals que afecten Catalunya i la resta de l’Estat. “Cada vegada hi ha més combustible a les muntanyes perquè ja gairebé no queda activitat agrícola ni ramadera. Diuen que el canvi climàtic accelera aquests incendis, però el 90% es produeixen perquè ens han fet abandonar el camp”, adverteix, assenyalant el paisatge que envolta Hortoneda, cada vegada amb més terrenys abandonats i en els quals prolifera la malesa sense control. Costa veu difícil continuar amb el mateix ritme laboral si la situació no canvia i reconeix que “hauré d’avançar la jubilació”.

El Govern busca consens i treballa per agilitzar tràmits i ajuts

El Govern vol marcar “un abans i un després” en el suport a la ramaderia extensiva i a tota la cadena de valor. Ho va dir Ordeig durant una visita a una explotació ramadera el juny al Jussà, on va defensar la necessitat de treballar de la mà dels ramaders i de respondre amb més agilitat davant dels problemes que afronta el sector. L’Executiu català ha aprovat recentment un pla que inclou mesures com ampliar els ajuts previstos per compensar els efectes de la fauna salvatge, en especial els danys causats per ossos i llops, i nous ajuts per aplicar sistemes d’autoprotecció, a més de l’impuls d’escorxadors en zones rurals.