Barri ric, barri pobre: la zona de la ciutat de Lleida amb la renda més gran dobla la majoria de les altres

L’Agència Tributària va publicar dimecres les rendes brutes mitjanes per districtes de Lleida del 2023. Unes dades que reflecteixen la idiosincràsia de cada barri i la diferència de perfils socioeconòmics que conviuen a la ciutat. Prova d’això és que la zona més rica, Ciutat Jardí, amb una mitjana de 59.063 euros per càpita i 1.965 contribuents, va registrar més del doble d’ingressos mitjans que la més pobra, la que aglutina els barris de Mariola i Universitat i part de Joc de la Bola, amb 28.803 euros i 8.891 tributaris, més de quatre vegades la població de Ciutat Jardí. 

Un altre dels districtes que també se situa per sobre de la mitjana és el de Zona Alta, Camp d’Esports i Fleming, amb 38.123 euros i 6.861 declarants, mentre que la resta es mantenen en una forquilla que va des dels 32.245 euros (Horta i altres punts com Sucs, Llívia i Raimat, amb 7.187 contribuents) als 29.026 € (Balàfia i Pardinyes, amb 16.574 declarants). Així mateix, la zona amb més contribuents és la que inclou els barris de la Bordeta, els Mangraners i Cappont, amb 18.109 persones que tenen una renda bruta mitjana de 31.496 euros. Es tracta de la que més s’aproxima a la mitjana global de la ciutat, que se situa en els 31.697 euros, amb un total 79.001 contribuents.

Pel que fa al rànquing de la ciutat, Ciutat Jardí i Zona Alta-Camp d’Esports-Fleming es mantenen a dalt de tot igual que en l’exercici anterior, 2022, seguits de l’Horta; Clot-Príncep de Viana; la Bordeta-els Mangraners-Cappont; i Seu Vella-Instituts. On sí que hi ha canvis és a la zona baixa, ja que Joc de la Bola-Mariola-Universitat ha passat de la setena a la desena posició en un any, intercanviant el lloc amb Príncep de Viana-Clot-Magdalena-Centre Històric, que va augmentar la renda en un 4,8% respecte al 2022. També es van permutar els llocs rambla Ferran-Estació, que ha passat de la novena a la vuitena posició, amb Balàfia-Pardinyes, que ara són novens.

Per a Rafael Allepuz, economista i director de Càritas Lleida, les dades de l’Agència Tributària “cal tenir-les en compte, però són molt variables i agrupen districtes que només estan basats en una segregació territorial”. Tanmateix, més enllà de les fronteres dels barris, Allepuz considera que “el problema que mostren aquestes dades és que hi ha una cronificació de les classes baixes que no poden ascendir socialment i per revertir aquesta situació només hi ha una fórmula: invertir més en educació a tots els nivells, ja que és el veritable ascensor social”. Per desgràcia, adverteix que “els corrents polítics que ara estan en auge i de moda no advoquen per això, sinó al contrari”.