Un vi blanc de molta altura: Un celler d’Esterri conrea raïm chardonnay a 1.350 metres d’altitud
Només per sota dels 1.373 d’Inázar a Valdepeñas. El segon vi més alt d’Europa s’embotellarà des del 2026
Aquesta plantació de raïm chardonnay creix des del 2023 a 1.350 metres d’altura entre muntanyes. - FELIPE VALLADARES
El raïm chardonnay, originari de la Borgonya francesa, arrela pràcticament a qualsevol latitud, des de Califòrnia a Austràlia i de Xile a Itàlia. Tanmateix, en poques ocasions ho ha fet a una altitud de 1.350 metres sobre el nivell del mar com la que marca la vinya d’Esterri d’Àneu on la conrea el celler Lo Bocoi d’Àneu. De fet, només hi ha documentada a Europa una vinya ubicada a més altura, la finca El Ático, de la denominació d’origen Valdepeñas, on porta uns anys treballant-la el celler Alto d’Inazares.
A Ciudad Real envasen cada any, des de l’any 2021, menys de 300 botelles, que surten de 13,5º i costen 20 euros. Al Pallars Sobirà, on el raïm va ser plantat el 2023, esperen començar a fer-ho amb la collita de l’any que ve.
El projecte del celler va arrancar fa sis anys quan quatre veïns, Entoni Salvador, Josep-David Ricou, Guillem Sopena i Ferran Lloret, van decidir provar sort. “Solíem anar de viatge a l’acabar la campanya. Visitàvem cellers, i un dia vam decidir provar sort. Vam fer tota la paperassa i allà anem”, resumeix l’últim.
“Som un celler petit, d’una mica més de dos hectàrees, i no arribem a les mil botelles”, explica Lloret. Així, anota que “ho vam fer també per recuperar unes parcel·les que estaven abandonades i que portaven cinquanta anys sense ser conreades”, diu Lloret. “Llaurem la terra, la deixem un any a l’aire, com diuen els avis, i després la tanquem i recuperem la coberta vegetal”, anota. Intenten evitar al màxim l’ús de productes químics.
En aquesta primera zona, ubicada a 1.030 metres d’altura i al costat del camí que va d’Esterri a València, van començar a conrear el raïm de les varietats garnatxa tinta i syrah amb les quals elaboren el Serrat de Simboi, collit a mà per primera vegada el 2020 i embotellat el 2021, i el chardonnay i el viogner dels quals han sortit els dos primers anys de Becuda.
“Intentem que els noms tinguin alguna lògica” i vincle amb la terra: el Serrat de Simboi és, segons va deixar escrit Cinto Verdaguer, el cim on els Comtes del Pallars juraven la seua fidelitat als pallaresos a l’assumir el càrrec; Becuda “era el nom d’una bruixa, i és un homenatge a les dones que van ser perseguides per bruixeria”.
El segon projecte, el del chardonnay d’altura, resulta emblemàtic de l’adaptació a les zones de muntanya, i al canvi climàtic, de cultius que tradicionalment es localitzaven al pla. De fet, aquest raïm sol arrelar entre els 500 i els 900 metres.
“A la vall hi ha gelades fins al mes de juny. Però ens vam adonar que pujant 300 metres guanyem entre cinc i sis graus de temperatura i som en una zona en què no hi ha gelades quan la vinya ja està fent el raïm”, apunta Lloret. Aquesta ubicació sí que garanteix, alhora i al contrari, les més de 300 hores anuals de descans sota zero que requereixen la vinya i que ja no s’assoleixen en gaires de les denominacions d’origen de la Península.
El de les gelades no és l’únic problema que han hagut de solucionar. “Els estornells arrasen el raïm blanc. L’any passat vam salvar la meitat de la collita posant xarxes i aquest any les hem estès a totes les plantacions”, recorda.
Això, amb les plantes que ja donen raïm, és una cosa que es va retardar en el chardonnay de més altura: “Van entrar les vaques i es van menjar els brots. Ara el prat està tancat, tancat”, explica.
