Ponentia preveu gestionar la meitat del cereal que importen Lleida i Osca

La plataforma logística ferroviària de Ponentia, a Tamarit de Llitera, allotjarà un centre d’emmagatzemament i distribució de cereal de cinc hectàrees i amb capacitat per gestionar cada setmana fluxos de 15.000 tones de gra, un volum que equival a la meitat del que importa el potent complex agroalimentari de Lleida i Osca.

El port sec de Tamarit de Llitera es prepara per gestionar 15.000 tones de cereal d’importació per setmana (780.000 d’anuals), gairebé la meitat del gra que importen les empreses del potent complex agroalimentari de Lleida i Osca.

Ponentia, l’empresa lleidatana que promou la plataforma logística ferroviària, va anunciar ahir la primera implantació d’un negoci en el seu àmbit: un complex d’emmagatzemament i distribució de cereals que ocuparà al voltant de cinc hectàrees i que estarà operatiu a mitjans del 2027.

El magatzem, el nucli del qual el formaran deu sitges de grans dimensions, entrarà en funcionament amb dos trens diaris des del port de Tarragona, que ara és la principal via d’entrada del cereal per proveir les empreses de fabricació de pinsos, farines i altres aliments, tant per al bestiar com per a les persones, que operen a Lleida i a Osca.

La instal·lació, impulsada per “un grup d’empresaris agroindustrials del territori”, va informar en aquest sentit la promotora, té per objectiu “donar resposta al fort creixement del consum de cereals per a alimentació animal a tota la vall de l’Ebre” mitjançant una connexió que porti directament a Ponentia, que té en un radi de menys de quaranta quilòmetres les factories centrals dels principals productors de pinso i farina del nord-est de la península Ibèrica, el cereal que ara reben al port de Tarragona.

1,7 milions de tones anuals

Les importacions de cereal de les empreses de Lleida i d’Osca suposen 1,7 milions de tones anuals que els costen 426 milions d’euros, segons assenyalen les dades de l’Agència Tributària i les cambres de comerç de l’exercici del 2024. Una mica més de dos terços d’aquest volum, 1,2 milions de tones, va a les fàbriques lleidatanes i la resta, 515.000, a les oscenques.

El flux, que no inclou les importacions de soja que centralitza la multinacional nord-americana Cargill a Barcelona, procedeix majoritàriament de França, Romania, Lituània i Bulgària. El 80%, 1,1 milions de tones cap a Lleida i 248.000 tones cap a Osca, és blat.

L’operativa inicial, que preveu l’arribada al port sec de Tamarit de Llitera de dos trens diaris des de Tarragona, “permetrà sustiruir el transport per carretera d’uns 30.000 camions a l’any i evitar l’emissió d’aproximadament 4.350 tones de CO2” equivalent, assenyala la promotora, que destaca que, a banda de reduir la petjada de carboni de l’activitat agroalimentària, “també contribuirà a descongestionar” carreteres i autovies.

Hi ha un tercer àmbit de beneficis, en aquest cas econòmics: el cost mitjà del transport amb camió és d’1,31 €/km sense càrrega i d’1,31 €/km amb càrrega, mentre que el del tren cau a 90 cèntims.

Una àrea de servei per reduir trànsit rodat i CO2

El centre d’emmagatzemament i distribució de cereal no es dedicarà directament a la importació d’aquesta matèria primera, sinó que oferirà les seues instal·lacions a les empreses del sector agroalimentari perquè les utilitzin com a centre logístic, van explicar fonts de Ponentia. La proposta es basa en dos connexions: la ferroviària amb Tarragona, que s’ampliarà els propers anys si es compleixen els plans del ministeri de Transports per duplicar la via i donar-li paràmetres d’autopista ferroviària perquè els trens portin camions, i la del trànsit rodat amb l’autovia A-22, pràcticament limítrof amb la plataforma logística i les rotondes de la qual tindran prou amplitud per a la circulació de tràilers amb semiremolc.