La calor i les pluges del juliol deriven turistes del càmping a cases rurals i apartaments

“El problema del juliol van ser les tempestes. I a més, si les previsions diuen que plourà la gent no es mou”, explica Cel Feliu, presidenta de l’Associació de Càmpings de Lleida. Això, combinat amb una onada de calor, que es va allargar fins entrada la primera quinzena de juliol, va acabar impactant en l’activitat de les zones d’acampada. “El temps sempre ha influït molt en el càmping”, anota.

Les dades sobre l’ocupació turística de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) ofereixen una panoràmica nova sobre l’activitat del sector a Lleida, on ja es deixen notar els efectes d’un canvi climàtic que aquest estiu està generant un carrusel d’esdeveniments extrems de calor i pluges.

En el seu conjunt, Lleida consolida el creixement com a destinació turística d’interior que va iniciar amb la pandèmia amb més de 150.000 visitants (157.506) i de 420.000 pernoctacions (425.655) per cinquè any consecutiu. En ambdós apartats retrocedeix, un 1,6% en usuaris i un 2% en nits d’allotjament, en línia amb la retallada generalitzada de les estades pels turistes, encara que marca un dels quatre millors mesos de juliol des que n’hi ha dades.

Per subsectors, el fre del creixement resulta clar en l’hoteler i el del càmping, en el primer per l’augment dels preus (vinculat al dels costos) i en el segon per la gran inestabilitat meteorològica, mentre els registres de les cases de turisme rural i els apartaments continuen creixent i recullen part del públic que perden els primers.

El turisme rural va registrar el quart millor any històric en usuaris (9.591) i el tercer en pernoctacions (31.700) amb sengles creixements del 12% i el 25% davant del 2024, i els apartaments van guanyar un 22% de turistes (5.751) i un 33% d’usos nocturns (20.101).

Així mateix, els càmpings van perdre gairebé 5.000 visitants i 11.000 nits menys que l’any passat, encara que es van mantenir per sobre dels esglaons de més de 40.000 i més de 150.000 que van superar per primera vegada després de la pandèmia. Els hotels van rebre el segon volum de visitants més gran d’un mes de juliol, amb gairebé 100.000, però van perdre 8.000 pernoctacions.

“Creixem des de la pandèmia, i potser hem arribat al sostre. No es pot créixer fins a l’infinit”, indica Feliu.

Per la seua banda, Mario Mata, el president de la Federació de Cases Rurals de Lleida, destaca que “fa anys que professionalitzem el turisme rural. S’estan obrint cases amb més serveis i més qualitat, i això fa que puguem competir en altres segments de turistes”. Mata destaca els preus competitius amb els hotels i el confort davant de la meteorologia inestable com dos de les fortaleses amb què compta el gremi.

Les Garrigues exhibeix les seues ‘catedrals de l’oli’

“Volíem posar en relleu aquests edificis que tenim repartits en diversos municipis de la comarca, que sabíem que existien però que ningú no els havia donat el punt d’atenció que han de tenir”, explica el tècnic de cultura del consell comarcal de les Garrigues, Isidre Pinyol, sobre la ruta turística entorn del modernisme que ha començat a promoure la institució. Amb aquesta, tal com han aconseguit els cellers de Tarragona, volen donar a conèixer les “catedrals de l’oli” d’alguns municipis i que, a més de funcionar com a agrobotigues, en alguns casos també inclouen un museu o punts d’atenció turística.

Destaca l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, que va dissenyar la cooperativa l’Arbequina d’Arbeca, la de l’Albi i la del Soleràs, uns edificis “molt modestos, però modernistes i construïts per aquest deixeble de Gaudí”, anota Pinyol. La ruta inclou la cooperativa de Sant Antoni Abat de la Granadella, de l’arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras, ajuntaments com el de Cervià i el d’Arbeca, les escoles dels Torms i Cal Blanco de Vinaixa, entre altres edificis d’aquest estil.