Òscar Ordeig, Conseller d'Agricultura: «És el moment per a l’Urgell. El tren no passarà dos vegades»

Dimarts passat es va presentar als regants el projecte de modernització del canal d’Urgell. Ara comencen les reunions de les col·lectivitats. Hi haurà suport? Hi ha marge de modificació per millorar-lo, sobretot respecte a l’aportació de 210 milions que han de fer?

Aquest és un punt de partida. S’obre un període de reunions de dos mesos per escoltar-los. A finals d’octubre se celebrarà l’assemblea general i si els regants donen el seu beneplàcit ja podrien començar les obres l’any que ve. Aquest és el projecte de més inversió i més important que està impulsant la Generalitat a Catalunya. No només és un projecte per a Lleida, sinó per al conjunt del país, ja que comportarà no només estalvi d’aigua sinó més productivitat a les finques. Produirem més amb menys fitosanitaris, menys energia i la producció serà més estable i de qualitat. El canal d’Urgell va ser un referent en el seu temps i ara ha de tornar a avançar amb els nous temps. Té una gran oportunitat per ser pioner a aplicar noves tecnologies, nous cultius que no es poden desaprofitar.

No hi ha marxa enrere?

El tren no passa dos vegades. Ara estem alineats el govern de la Generalitat i de l’Estat. Hem estat treballant molts mesos amb la comunitat de regants. No podem tenir dubtes en un projecte que s’ha d’executar en 15 anys i amb una inversió que s’acosta als 1.000 milions i en el qual qui més diners posa és la Generalitat. Demano un vot de confiança dels regants, dels ajuntaments, dels usos ramaders, les indústries perquè no es pot deixar passar aquesta oportunitat. Per gestionar-ho crearem l’oficina del regant a la Casa Canal per informar, assessorar i convèncer tots els regants sobre la contribució que han de fer.

Hi haurà marge per millorar les fórmules de finançament? Segur que hi ha reticències. Molts regants són grans, es promou un relleu generacional?

Hem establert un cofinançament del 70-30% dels mil milions que costaran les obres, el percentatge més gran el paga la Generalitat i el ministeri d’Agricultura. El 30% els regants. Han d’assumir la seua part i buscar fórmules per fer-ho, també per sufragar les despeses de moblament de la finca. L’agricultor professional pot rebre aportacions d’entre 40 i 70% de subvenció a través del contracte global d’explotació i en funció de la seua edat, si és jove agricultor, si és la seua activitat prioritària. També es poden establir línies específiques de crèdit amb interessos bonificats a través de l’ICF i amb altres entitats financeres amb les quals també estem parlant. Per tant, tindrem diferents eines per a cada cas. Hi haurà qui ho voldrà pagar al moment, qui ho voldrà cofinançar, qui demani ajuts al departament. Ens hem de moure dins de la legalitat sobre el màxim a finançar, però els regants hauran d’aportar la seua part com han fet en altres sistemes de regadiu de Catalunya i Espanya. Apostem per l’agricultura familiar professionalitzada i moderna perquè, no ens enganyem, en un context de canvi climàtic és molt difícil defensar el reg a manta.

El càlcul establert és un cost de 2.300 euros per hectàrea. Podria augmentar amb els anys?

Això és el que han previst els tècnics però com més allarguem el procés més difícil serà cenyir-nos a les previsions. Crec que per això hem de decidir-nos tan ràpid com sigui possible i ser resolutius al màxim. Podem passar a ser els més productius de l’Estat amb unes infraestructures preparades per a noves generacions.

La modernització suposarà una supressió de les actuals col·lectivitats del canal d’Urgell? S’aprofitaran infraestructures del Segarra-Garrigues?

La representació de les col·lectivitats no desapareixerà i no hi haurà una fusió amb el Segarra-Garrigues. Una altra cosa és abaratir el cost de les obres aprofitant infraestructures del Segarra-Garrigues que ja estan fetes i infrautilitzades. Basses que no rendeixen al màxim s’aprofitaran per evitar bombatges i donar aigua per gravetat. S’ha de tenir en compte que el canal principal del Segarra-Garrigues és de la Generalitat, és una infraestructura pública.

Hi haurà contraprestació per al Segarra-Garrigues per l’aigua que derivarà o per utilitzar les seues infraestructures?

Ja establirem quines són en el moment en què es facin les obres. Tothom guanya quan no s’han de construir infraestructures noves perquè ja estan fetes i les tens al costat. Seran infraestructures que donaran servei per a Lleida, mai per transvasar aigua a un altre lloc.