Anna Giribet: «Espero una FiraTàrrega massiva i còmoda»

Com definiria la programació de la quaranta-cinquena FiraTàrrega?

D’ambiciosa, eclèctica i vibrant. D’una banda, ambiciosa perquè presentem cinquanta-quatre propostes de les quals un 61% són companyies que exhibiran una peça per primera vegada al mercat. Això significa renovació, descobrir talent, noves mirades... Eclèctica perquè és una programació amb gran varietat de gustos. Els espectadors i els programadors trobaran peces d’humor, divertides, amb contingut crític, d’experiència, més contemporànies... Hi ha molta varietat de formes i discursos i està molt ben equilibrat, tant amb artistes amb una llarga trajectòria com amb altres d’emergents. I finalment, d’entranya, perquè hi ha peces vibrants per celebrar i per gaudir que et connecten, lligat amb el leitmotiv d’aquesta 45a edició que és Connectar.

Què trobarem aquest any?

De tot! Propostes artístiques molt variades, una gran oferta de restauració i més comoditat, que és una de les apostes per a enguany. Des de fa temps a FiraTàrrega juguem amb l’experiència de l’espectador a nivell artístic, però aquest any també hem començat a treballar la comoditat del públic, que consolidarem en pròximes edicions. 

Això fa referència a posar més ombres, buscar espais on es puguin instal·lar més grades perquè el públic pugui seure, adaptar els horaris de les representacions a la meteorologia evitant, per exemple, les hores de més calor... Hem treballat aquesta comoditat que hem anomenat “l’art de situar”, juntament amb una oferta culinària més potent amb l’obertura d’una nova zona a l’espai de l’antiga estació d’autobusos. Hi haurà també més comoditat perquè concentrem de nou tota la fira al centre de la ciutat.

A nivell professional, continuarem tenint l’oferta d’activitats en una Llotja on ja s’han acreditat un miler de programadors, dels quals 175 són internacionals procedents de vint-i-cinc països, entre els quals hi ha delegacions d’Irlanda (tenim el focus irlandès), França, Alemanya i Portugal, però també tenim programadors satèl·lit dels Estats Units, Mèxic, Corea del Sud, Taiwan i Hong Kong. Entre les activitats que organitzarem es troba el Laboratori TC, Creació Escènica en Gira i Lleida Escena. Aquesta última està impulsada amb l’IEI i la Diputació, amb 173 persones inscrites que treballen en l’àmbit de les arts escèniques.

A nivell de programació, al recinte de les Piscines, dedicat al públic familiar i als qui busquen calma, hi haurà propostes molt potents de dansa i humor. A nivell gratuït, recomano molt la grada del Reguer del focus irlandès amb tres propostes divertidíssimes, virtuoses i amb voluntat d’arribar a un públic molt divers. També recomano anar al Teatre Ateneu a veure les tres propostes programades, molt diferents entre si però potents. 

El públic no es pot perdre a la plaça de les Nacions Circumstances de Beyond, una peça elegant i de qualitat que desperta els “oh!”. Tindrem també peces molt de carrer, com Quimera de la Fam, amb un gran capgròs de 10x5 metres inspirat en la mitologia grega, o Mi gran caracol d’Ángeles de Trapo, que recorrerà el carrer Migdia. També les dos propostes de Lleida: Zum Zum Teatre estrena Monstre rosa –la seua primera peça sense paraules– amb estètica renovada, i Campi Qui Pugui presenta Camelva, una proposta molt divertida a la nova zona d’exhibició de la Plana. I no pararia...

FiraTàrrega 2025 s’inaugurarà amb una curiosa i participativa proposta de gran format. Què ens pot avançar?

Un pepinasso! Interferència 03 de Marc Salicrú és una proposta que no accepta grisos: o et captiva molt o et tira enrere, perquè no és fàcil pel soroll i el xivarri. És un muntatge caòtic en el qual passaran 50.000 coses alhora, no sabràs on mirar. Serà un desordre orquestrat amb sons i disons, i molta participació amb més de 300 voluntaris, la majoria de Tàrrega. 

És una partitura musical de la ciutat. Sortirem de la plaça Major, pujarem pel carrer Agoders, i a la zona baixa del Pati, on hi havia el quiosc, tindrà lloc la reunió i la benedicció de les diferents confraries, baixarem pel carrer Joan Maragall i acabarem a l’Hort del Barceloní, acomiadant-nos amb l’Hora dels Adéus, aquí perquè sí i perquè volem celebrar. És un muntatge d’un artista emergent en arts de carrer amb codis escènics de gran format del segle XXI, que feia temps que no vèiem. 

I aquí enllacem amb el segon mandat que vaig iniciar com a directora artística el 2024 amb una clara aposta per recuperar el gran format de qualitat i amb noves tendències. No és fàcil trobar propostes d’aquest tipus perquè s’han de gestar amb molt temps i complicitats amb coproductors, en aquest cas amb el festival Grec i les festes de la Mercè de Barcelona. Serà la tercera vegada que es pot veure però la primera en format itinerant.

Diu que FiraTàrrega no seria possible fora de Tàrrega. Per què?

Perquè urbanísticament Tàrrega té la mida ideal. A més, el públic local té quaranta-cinc anys d’experiència i acull molt bé els artistes. Aquí és fàcil tallar carrers, parlar directament amb els veïns... I hi ha un ingredient intangible: la ciutadania de Tàrrega continua gaudint de la Fira perquè des de l’inici es va construir des de la base. En les primeres edicions els veïns allotjaven artistes i programadors, i alguns encara ho fan avui. Això genera vincles únics. A més, el teixit associatiu és molt actiu, sempre amb ganes d’innovar i participar.

Què espera de l’edició 2025?

Espero una edició massiva i còmoda, sobretot després d’aquest exercici de concentració al centre i amb l’aposta per l’art de situar.