Noves troballes a la necròpolis d’Almenara, excavada durant 10 anys
Documenten per primera vegada una urna funerària sense túmul i restes de toves cremades vinculades a les pires de cremació. El jaciment té localitzades unes 50 estructures
Dos arqueòlegs treballant en el jaciment la setmana passada. - LAIA PEDRÓS
La campanya d’excavacions a la necròpolis tumular preibèrica d’Almenara (Agramunt) ha conclòs aquest any amb troballes excepcionals. En primer lloc, s’ha documentat una urna funerària que no està associada a cap túmul, una cosa sense precedents en aquest jaciment, segons Andreu Moya, arqueòleg de la firma Iltirta Arqueologia, que porta a terme els treballs. També s’ha treballat amb materials molt singulars, com restes de toves cremades situades dins d’un túmul, i que haurien format part de les estructures utilitzades per a la cremació dels difunts. Això reforça la hipòtesi que els habitants desmantellaven parcialment les pires funeràries després del ritual.
Aquesta temporada d’excavacions conclou el projecte de quatre anys d’investigació finançat per la Generalitat (2022-2025) i suma una dècada d’excavacions consecutives des que es van recuperar els treballs el 2015 després de dècades d’inactivitat. Un equip format per sis arqueòlegs professionals d’Iltirta Arqueologia juntament amb una estudiant d’Història en la Universitat de Lleida (UdL) ha treballat a la necròpolis en les dos últimes setmanes, del 25 d’agost al 5 de setembre. Aquesta edició s’ha centrat a excavar dos túmuls oberts l’any passat.
En paral·lel a l’excavació, s’ha donat continuïtat al programa de restauració i consolidació. Enguany s’han completat dos restauracions, malgrat que continua sent una de les assignatures pendents: dels vuit túmuls que requerien una intervenció, en aquesta campanya se n’han refet únicament dos. Al tractar-se d’estructures exposades a la intempèrie sense consolidació, val a destacar que és molt fàcil que es debilitin.
En aquests quatre anys, les investigacions han permès avançar de forma significativa en el coneixement de la necròpolis. S’ha delimitat millor l’espai que ocupa, s’han descobert nous túmuls i s’han pogut estudiar amb detall els processos constructius d’aquestes sepultures i els costums funeraris, segons va comentar Moya. En total, el jaciment acull entre 40 i 50 túmuls.
A més, els treballs dels darrers anys i els materials recuperats han posat de manifest que es tractaria d’una necròpolis d’entre el bronze final i la primera edat del ferro, és a dir, entre els segles IX i VI aC.
Amb l’acabament de la campanya del 2025, s’han complert deu anys d’excavacions regulars, interrompudes únicament el 2020 a causa de la pandèmia de la covid. Des que l’ajuntament d’Agramunt va impulsar el 2015 la recuperació de la necròpolis, el jaciment arqueològic ha passat de ser un espai amb prou feines documentat –descobert per Josep Balcells als anys setanta i excavat parcialment per Joan Maluquer– a convertir-se en un espai de referència per a la investigació i la difusió del patrimoni arqueològic a la zona.
De fet, cada any, en el marc del Cap de Setmana Ibèric que té lloc a l’octubre, s’ofereixen visites guiades. Habitualment la campanya anual d’excavació anava a càrrec d’estudiants, però en aquesta ocasió ho han fet professionals d’Iltirta Arqueologia per qüestions de logística.
