Cultura, política i símbols nacionals marquen la Diada a Lleida i comarques
Milers de lleidatans segueixen els actes en desenes de municipis. Picabaralles amb Aliança Catalana a Lleida i Tàrrega
Torrelameu. L’ANC Torrelameu i l’associació cultural Lo Garrameu van organitzar els actes de la Diada a Torrelameu, que van culminar amb el tradicional vermut popular. - AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA
Torrelameu. L’ANC Torrelameu i l’associació cultural Lo Garrameu van organitzar els actes de la Diada a Torrelameu, que van culminar amb el tradicional vermut popular. - AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA
Guissona. L’acte institucional a Guissona va tenir lloc a la plaça Francesc Macià i posteriorment el grup Les Argelagues va oferir un concert a la plaça Bisbe Benlloch. - LAIA PEDRÓS
Palau d’Anglesola. Els actes de celebració es van iniciar dimecres a la nit amb una Marxa de Torxes. - AJUNTAMENT DE TORRELAMEU
Benavent de Segrià. Una sardinada popular va marcar l’inici dels actes ahir a Benavent, que van culminar amb una activitat familiar. - CARMINA MARSIÑACH
Lleida. La CUP va iniciar els actes de la Diada a l’edifici del Roser i va organitzar una manifestació que va recórrer l’Eix Comercial portant una gran pancarta amb el lema “El combat és sempre ara”. - AJUNTAMENT DE BENAVENT DE SEGRIÀ
Vila-sana. Una bicicletada i un esmorzar populars van encetar ahir els actes a Vila-sana, al Pla d’Urgell. Es va llegir poc després un manifest a la zona del Plataner. - CUP/X
Tàrrega. Més de vint partits i entitats es van congregar ahir a la plaça Rafael Casanova de Tàrrega per la Diada. - AJUNTAMENT DE VILA-SANA
Alpicat. La tradicional Pujada al Tossal de la Corona va marcar la nit prèvia de la Diada a Alpicat. En aquesta ocasió es complia la 30 edició de la caminada. - AJUNTAMENT D’ALPICAT
Cervera. L’ofrena floral es va fer a la plaça del Monument a la Generalitat. La Coral Lacetània va interpretar el cant d’Els Segadors i el dinamitzador cultural Antoni Gelonch va fer el discurs. - CARMINA MARSIÑACH
Tremp. L’Escola Municipal de Música de Tremp va interpretar Els Segadors. - AJUNTAMENT DE TREMP
La Diada va tornar a omplir d’actes institucionals, reivindicacions i símbols nacionals les comarques de Lleida en una jornada que va transcórrer entre activitats culturals, missatges polítics i algun episodi de tensió. A la capital es van viure moments de tensió al Roser, on manifestants van increpar simpatitzants d’Aliança Catalana durant l’ofrena floral, una escena que es va repetir en l’acte institucional de Tàrrega. Allà, la seua participació va ser rebuda amb xiulets i crits de “fora feixistes” per part d’un sector del públic en un acte que havia començat amb l’actuació de l’Esbart Albada i que va congregar més de 200 persones. L’anècdota es va produir a la seu de la delegació de la Generalitat a Lleida, on una senyera de grans dimensions que lluïa a la façana es va despenjar.
A Mollerussa, l’òptic optometrista Manuel Roure Arnaldo, Creu de Sant Jordi aquest any, va pronunciar la glossa, en què va denunciar que l’Estat “encara no entén ni vol entendre” les aspiracions polítiques de Catalunya. Va recórrer al Tractat d’Utrecht per contextualitzar el 1714 i no va dubtar a subratllar dèficits actuals en serveis com l’educació, la sanitat i el transport.
A Cervera, la vigília de la commemoració va estar marcada per l’aparició d’una pintada amb la paraula “Vox” en el Monument a la Generalitat. Durant l’acte institucional d’ahir, la inscripció va ser tapada amb una senyera per restituir la solemnitat de l’homenatge.
El dinamitzador cultural Antoni Gelonch va dir en el seu discurs que “els grans pobles, i el nostre ho és, sempre s’acaben redreçant per molt mal dades que vagin”.
A Guissona es va trobar a faltar els Margeners, absents per desplaçar-se a Berlín per aixecar castells convidats per la colla local.
A Tremp, Pau Noy Serrano va obrir l’acte abans que l’Escola Municipal Catalana interpretés l’himne; i al Pont de Suert l’alcaldessa, Iolanda Ferran, va reivindicar llengua i identitat juntament amb unes lectures poètiques a càrrec del president del Parc Nacional, Lluís Florit.
Molts ajuntaments van recuperar la celebració el mateix dia de la Diada, trencant la pràctica recent d’avançar els seus actes al dia anterior per no fer ombra a les manifestacions convocades per l’independentisme.
