TRIBUNALS
La Fiscalia arxiva la rompuda en 100 ha de zepa a Aitona
El ministeri públic no troba indicis de delicte. Territori reprèn l’expedient sancionador per la via administrativa

Les rompudes van tenir lloc entre 2010 i 2024 en vint-i-set zones.
La Fiscalia de Lleida ha arxivat les diligències en les quals investigava la possible comissió d’un delicte ambiental en la rompuda de cent hectàrees de zepa (zona especial de protecció aus) dels secans del Segrià i d’Utxesa, la majoria a Aitona.
El ministeri públic va obrir les diligències després de rebre una denúncia de la conselleria de Territori de la Generalitat, els tècnics de la qual van apreciar la possibilitat que les rompudes, en les quals terres de secà protegides per conservar-hi l’ecosistema de vegetació i aus estepàries, eren transformades en regadiu i bona part passaven a allotjar fruiters, tenien tal entitat que la seua execució podria resultar constitutiva d’un delicte ambiental.
El tancament de la investigació penal a la Fiscalia suposa la reobertura de la quehavia iniciat el mes de novembre passat el departament de Territori per la via administrativa després de rebre la denúncia de les organitzacions conservacionistes SEO/BirdLife, Ipcena, Depana i Naturalesa Rural.
“Estem recollint totes les dades per obrir un expedient sancionador”, van explicar fonts de la conselleria que dirigeix Sílvia Paneque, que van recordar que la seua tramitació va quedar en suspens al fer-se càrrec de l’assumpte la Fiscalia. “Estem treballant per continuar a través de la via administrativa”, van afegir.
Les rompudes es van desenvolupar entre els anys 2010 i 2024, segons recull la denúncia inicial, que assenyala l’empresa Fruites Espax com la promotora i beneficiària d’aquests canvis de cultiu, que afectarien gairebé el 40% de la superfície de les zepes, que sumen 260 hectàrees a Aitona, Seròs i la Granja d’Escarp.
Les rompudes van afectar, segons la denúncia, un total de 27 àrees. En vuit, les zones estepàries de muntanya baixa mediterrània van ser objecte d’una transformació total, mentre que en les altres 19, dedicades a cultius de secà com l’ordi i el blat, de menor demanda hídrica que els fruiters, es van produir moviments de terra.