135 síndics amb l’última paraula després de quinze intenses reunions

La comunitat de regants del Canal d’Urgell ha presenat al llarg de quinze intenses sessions des del 8 de setembre el projecte de modernització als usuaris i interessats en sengles assemblees informatives.

La principal conseqüència arran dels primers debats va ser l’ajornament de l’assemblea general que ha de donar llum verda al projecte de modernització prevista per a finals d’aquest mes al 21 de desembre. Finalitzats els debats, en molts casos veritablement acalorats en la intervenció dels pagesos, cada col·lectivitat haurà de reunir-se de nou per ratificar el faraònic projecte. La inquietud ha estat un sentiment generalitzat a la sortida de cada una d’aquestes reunions perquè, per regla general, ningú veu clar com es finançarà part d’una intervenció tan costosa.

Que quedin fora del finançament per portar l’aigua fins a les finques els agricultors no professionals, els arrendataris de terres i els jubilats, que representen un 75% del total, és el taló d’Aquil·les d’aquesta macroiniciativa.

De fet, és molt probable que les col·lectivitats no es reuneixin per votar sí o no a la modernització fins que els dirigents de la comunitat de regants o la conselleria d’Agricultura posin a sobre de la taula un sistema de finançament inclusiu en la part del moblament de les finques que beneficiï tothom igual i sigui assumible, segons va transcendir després de les reunions del mes passat.

Tenen tres mesos fins a finals de desembre, però ja s’entreveu la possibilitat d’un nou retard de l’assemblea general. El president, Amadeu Ros, ja va informar en les assemblees que es treballa en això amb partits polítics, Generalitat i Estat.

Com es votarà en cada col·lectivitat, què passarà si alguna decideix no votar i què succeirà si alguna es decanta pel no a modernitzar són assumptes encara per definir. L’únic clar és que seran els 135 síndics els que tindran l’última paraula en l’assemblea de final d’any en representació de les 70.000 hectàrees de l’àrea regable. Unes ordenances anacròniques no faciliten la unificació de criteris i fan que cada una de les 20 col·lectivitats sigui diferent.

Al marge queda la col·lectivitat 21 d’Artesa de Segre, que no s’ha constituït i no té dret a vot. El sentiment comú de la majoria dels regants en les assemblees ha estat el de “vull però no puc”. Són conscients que cal modernitzar “però no a qualsevol cost amb una població envellida i sense relleu generacional”, asseguren molts.

Coincideixen que les obres haurien d’haver-se plantejat fa vint anys i ara cal adaptar-se sí o sí.

El proper 14 d’octubre els alcaldes estan convocats a la Casa Canal per conèixer el projecte de modernització i quin serà el cost a pagar pels proveïments i, el més important, com cal finançar-lo.

Convoquen els alcaldes pel preu de l’aigua de boca

Un total de 123 nuclis de població de 57 municipis es proveeixen d’aigua potable des del Canal d’Urgell, cosa que equival a l’aigua que consumirien 4.200 hectàrees del total.

Els ajuntaments també hauran de votar si estan d’acord amb el projecte que implicarà en algun dels casos canviar part de les xarxes de proveïment. Cada municipi té assignats un nombre de vots en funció dels habitants. Com a exemple, Mollerussa té assignats 542 vots i Juneda, 127. Un altre dels dubtes que genera la modernització és com afectarà el preu de l’aigua els diferents usuaris, ja no només pagesos i ramaders, també en els municipis, indústries i salts d’aigua.El representant dels proveïments i alcalde de Castellnou de Seana, Andreu Balagué, va apuntar que el proper dia 14 cal presentar una proposta sobre els costos. Els salts hidroelèctrics són els tercers afectats. El subministrament des del Canal d’Urgell està regulat per la Casa Canal, que estableix un calendari de tancaments per donar aigua als pobles.