Una onada de sis agressions sexuals dispara les alarmes a la Llitera
La comarca acumula més de 40 casos de violència masclista en els primers 9 mesos de l’any
Seu dels serveis socials de la Llitera a Tamarit. - E.B.D.
La violència sexual s’ha disparat en els mesos d’estiu a la comarca de la Llitera, on els serveis socials han rebut aquest estiu sis casos d’agressions sexuals procedents de la línia 900 de l’IAM (Institut Aragonès de la Dona), que deriva a les seues zones d’atenció les emergències per atacs a dones.
“Aquest tipus de denúncies ha crescut molt. Estem treballant molt la formació dels professionals per fer-hi front i preparem una campanya de difusió d’informació”, explica Berta Guillén, directora del Centre de Serveis Socials de la Comarca de la Llitera. “S’estan posant tots els mitjans per fer front a aquesta situació”, anota la presidenta de la Comarca, Tania Solans.
El volum de denúncies per agressions sexuals a la zona, que multiplica per sis les dades de l’any passat, dona una taxa de criminalitat més elevada que la dels seus entorns geogràfics: se situa en 31,4 per cada 100.000 habitants quan, segons les dades del Balanç de Criminalitat del ministeri de l’Interior i de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), a Aragó es queda en el 6,3, al conjunt de la província d’Osca s’eleva a 17,9 i a les àrees rurals d’aquesta última puja al 21,8. La prevalença de la delinqüència sexual en el seu conjunt, que inclou els antics abusos i violacions, s’eleva a 32,1 casos per cada 100.000 habitants en el primer d’aquests àmbits i a 25,3 en els dos últims. A la Llitera es tractava d’accessos carnals o de temptatives d’aquests.
No hi ha un perfil definit entre els agressors, tots ells identificats per la Guàrdia Civil i posats a disposició judicial, encara que predominen trets com tractar-se de persones joves i en alguna ocasió haver estat parelles de les víctimes.
A aquest repunt de les agressions sexuals se suma un alt nombre d’atacs masclistes, que supera els 40 en els primers nou mesos d’aquest any. La prevalença és de gairebé 215 per cada 100.000 habitants, elevada encara que, alhora, allunyada de les del conjunt de l’Estat (407) i d’Aragó (382).
Acompanyament
Les dades, similars a les de l’any passat, es refereixen, també en aquest cas, als informes remesos des de la línia 900 de l’IAM. “No tots els informes arriben a transformar-se en denúncies” davant de la Guàrdia Civil o el jutjat, anota Guillén, que assenyala que els serveis socials efectuen un acompanyament a les víctimes, a les quals s’assigna un professional de referència.
“No hi ha un perfil clar dels agressors ni per edat ni per nacionalitat ni per estrat socioeconòmic”, assenyala Guillén. Així mateix, apunta a la falta d’autonomia econòmica de les víctimes com el principal factor dissuasiu, per damunt del cultural encara que amb freqüència vinculat a aquest, per a les potencials denunciants. “Intentem dotar-les d’aquesta autonomia”, afegeix.
