Operació rotenona al Pirineu

El objectiu principal és disposar de reservoris de biodiversitat local en alguns llacs, i el segon és donar a conèixer que hi ha un problema i generar opinió pública”, explica Marc Ventura, científic del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) i coordinador del programa europeu Life Rescue Alpyr, que pretén eliminar espècies invasores de diverses masses d’aigua pirinenques, donar espai a les autòctones perquè tornin a aquests espais i recuperar la connectivitat entre aquests ecosistemes.

En les dos actuacions del programa desenvolupades a Lleida, una de centrada al llac Manhèra del complex lacustre de Colomèrs (Aran) i una altra amb el de la Gola, als Tres Estanys (Pallars Sobirà), com a escenari central, ha tingut un paper clau la rotenona, un líquid de síntesi orgànica que resulta mortal per als peixos de manera pràcticament instantània per la respiració per brànquies i que es volatilitza de l’aigua amb rapidesa. El seu ús com a piscicida (mortal per als peixos) als llacs pirinencs de Lleida ha estat pioner a Europa.

La seua aplicació ha erradicat la fauna piscícola dels llacs, bàsicament integrada per un petit depredador d’alevins de salmònids, amfibis, insectes i invertebrats anomenat veró, introduït per pescadors que l’utilitzen com a esquer; i per les truites, que també van arribar de manera artificial als llacs d’alta muntanya, encara que en aquest cas fa set segles.

“La prioritat és la lluita contra el veró, que s’introdueix il·legalment i perjudica moltes espècies”, anota Ventura. La truita tampoc és innòcua per a la resta d’animals. Així, al devorar els capgrossos ha resultat clau en el declivi del tritó, un amfibi del qual Aigüestortes conserva un llinatge únic al món i del qual hi ha exemplars a Colomèrs “en un número molt reduït”, afegeix. “La truita té impacte” en altres espècies autòctones, explica, perquè en “menja tot allò que pot trobar, de vegades truites petites. Però el seu impacte és compatible. El del veró és mil vegades més gran”.

I què ha ocorregut en aquests llacs a l’aplicar la rotenona? És aviat per saber-ho a la Gola i als Tres Estanys, on es va fer a començaments de setembre però on no poden prendre mostres fins a la primavera vinent. “El llac es congelarà al novembre o al desembre, i estarà així sis mesos. La neu crea un aïllament que deixa l’aigua a 4º i les espècies que hi habiten s’ensopeixen”, assenyala Ventura. A la primavera intentaran els primers rastrejos de peixos amb xarxes, però els primers mostrejos de fauna aquàtica no arribaran fins al juliol.

A Manhèra, on l’aplicació es va fer el 2024, “els resultats preliminars són positius”, anota el científic, encara que per confirmar l’eliminació dels peixos falta que passi un altre any sense cap rastre. “Tot apunta que el tractament ha estat un èxit”, assenyala, ja que, a més, “aquest any després del desglaç hi havia una biodiversitat superior a la d’anys anteriors. Hi ha espècies d’amfibis i d’invertebrats que l’han recolonitzat. N’hi havia reservoris en llacs propers, però no hi anaven perquè se les menjaven”.

Les onze espècies

Una és, juntament amb alguns coleòpters i tricòpters, la granota roja, una de les onze espècies que el programa pretén recuperar i dotar de connectivitat als seus espais pirinencs.

La llista la completen dos amfibis més (tritó i gripau paridor), set muricecs (ratpenat de bosc, rater gros, mitjà i forestal, orellut alpí, de ferradura petit i nòctul gegant) i un mamífer com l’almesquera.

Una cadena de llacs per reduir riscos

L’ús de la rotenona als Tres Estanys, a la capçalera del riu Unarre a la Guingueta d’Àneu, va aixecar recels entre els veïns de la zona davant del temor que el tòxic orgànic (el sintetitzen algunes plantes asiàtiques) pogués causar problemes de salut pública o afectar el bestiar. “El risc per a les persones és zero, s’utilitzen concentracions molt baixes que resulten mortals per als peixos perquè es volatilitzen ràpidament de l’aigua”, explica Marc Ventura, del CSIC. Utilitzar una cadena de llacs elevava la dilució i reduïa el risc.