El gos domèstic es desferma i ja ataca el bestiar tant com l’os i el llop junts al Pirineu: "la responsabilitat civil recau en el propietari de l’animal"

Els gossos domèstics, tant els que s’utilitzen per cuidar el bestiar i protegir masies com els de companyia, han començat a desencadenar una creixent onada d’atacs al bestiar en àrees rurals del Pirineu, on la freqüència d’aquests episodis és equiparable a la dels protagonitzats pels grans carnívors com el llop i l’os.

“Els atacs de gossos al bestiar estan augmentant, però no és un assumpte d’animals salvatges. Es tracta en tots els casos de gossos amb amo”, explica Rubén Betrián, subinspector dels Agents Rurals que coordina les actuacions sobre aquest assumpte al Pirineu, i que destaca que “en la majoria dels casos són gossos de la zona, i a l’estiu augmenten els atacs per gossos que són propietat de no residents, que de vegades s’escapen i ataquen”.

Les dades sobre aquest flanc de la seguretat del bestiar a la muntanya lleidatana resulten esclaridores: els cinc episodis d’atac de gossos a ramats del 2021 es van doblar de llarg fins a una dotzena l’any següent abans de caure a set el 2023, en vigílies d’una eclosió amb 16 l’any passat i dotze en els primers vuit mesos d’aquest, segons les dades facilitades pels Agents Rurals. Són més de mig centenar en un lustre.

L’encreuament d’aquestes dades amb les de la Generalitat sobre ossos i llops comporta un inquietant paral·lelisme: els 16 atacs dels primers l’any passat pràcticament igualen els dels grans carnívors, que van ser 18 al Pallars Sobirà i Aran en el cas del plantígrad i dos al Jussà en el del cànid. Els carnívors, que també van atacar 56 ruscos en vuit episodis, van causar la mort de 28 ovelles i cabres i de tres vedells, mentre que el balanç dels provocats pels gossos va ser de 19 ovelles i cabres mortes.

Les 12 víctimes de cànids els vuit primers mesos d’aquest any igualen la suma de les set que s’havia cobrat el llop fins al setembre més les onze de l’os a Aran. També s’han donat casos de cavalls estimbats arran de ser assetjats per gossos.

En la majoria de les ocasions, els atacs tenen lloc de nit, quan el gos se’n va de la casa o la granja en la qual acostuma a viure en el cas dels residents o, en els de no residents, després d’escapar-se quan fan rutes.

“La gent creu que a la natura un gos pot anar deslligat, però això no és així; i menys al Pirineu, on poden causar danys al bestiar extensiu.

Els Agents Rurals han posat aquest estiu una trentena de denúncies per portar gossos deslligats a la muntanya.

Almenys sis exemplars de llop s’han assentat al Pirineu català

Almenys sis exemplars de llop s’han assentat al Pirineu català, indica la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una resposta escrita al diputat d’ERC Pepe Vidal. “S’han identificat genèticament sis individus de llop a Catalunya, cinc dels quals són mascles i una femella”, assenyala. “Es calcula que hi hauria hagut la presència d’entre dos i quatre individus més que, fins ara, no s’han pogut identificar genèticament”, afegeix el document, que ressenya que “cap dels llops no s’ha reintroduït” de manera artificial. Aquests exemplars han estat detectats “concretament a l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya, el Ripollès, Osona, la Garrotxa i l’Alt Empordà”, assenyala la resposta, a la qual cal afegir el Pallars Jussà després de l’atac documentat a Castell de Mur la primera meitat d’aquest any. La consellera explica que encara que entre els anys 2000 i 2024 “s’ha registrat observacions i indicis de la presència de llops en diverses comarques catalanes”, en “moltes d’aquestes zones” no s’ha “constatat una estabilització territorial de l’espècie”.

En els darrers anys, no obstant, sí que “s’ha observat una certa fidelització d’alguns individus a certs territoris, fet que podria indicar una tendència incipient d’assentament”. Pel que fa als atacs d’aquest gran carnívor al bestiar, Paneque indica que l’any passat “es van certificar 18 danys per atacs del llop”, mentre que “en aquest 2025, fins a la data, se n’han certificat quatre”. La consellera assegura que les idemnizaciones del 2023 ja s’han pagat i les del 2024, “majoritàriament”.

L’amo del gos és el responsable jurídic dels danys a la cabanya

“En els danys causats per gossos (...) la responsabilitat civil recau en el propietari o el posseïdor de l’animal”, aclareix la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una resposta parlamentària. Aquesta circumstància i la necessitat d’identificar als animals quan ataquen va portar aquest estiu els Agents Rurals a desenvolupar una campanya de 325 inspeccions en les quals van fitxar, amb una ressenya que inclou la fotografia i la informació del xip, entre altres dades, a 300 gossos residents al Pirineu. Un ha estat identificat com a autor de quatre atacs a l’Alt Urgell.