La ‘fuga’ de secretaris deixa ajuntaments de Lleida sense ajuts i paralitza pagaments

Almenys sis ajuntaments s’han quedat sense secretari o interventor en menys de dos setmanes en municipis del Segrià. Són Aitona (interventor); Rosselló (interventor); Sarroca de Lleida (secretari); Alcanó (secretari) i Sunyer (secretari). Tots han canviat els seus llocs després d’entrar en plantilla de la Generalitat o la Diputació a l’haver aprovat unes oposicions. Se’ls afegeix la Granja d’Escarp, que avui mateix es queda previsiblement sense secretari-interventor (segons la mida dels municipis, totes dos figures es poden fusionar). L’alcalde, Manel Solé (Impulsem), va alertar ahir de la situació de paràlisi en què pot entrar l’ajuntament després de la marxa del funcionari i va avisar que aquesta situació complica el pagament de nòmines i factures, els tràmits d’expedients i adjudicacions o l’accés a les subvencions. Els ajuntaments sense secretari poden acudir als serveis d’atenció (SAT) que paga la Diputació i gestionen els consells, però al Segrià hi ha hagut baixes també en aquesta cartera.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, i el secretari del seu ajuntament, Cristian Cimadevilla, que és a més president del col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers a Lleida, van donar també ahir la veu d’alarma perquè “es poden escapar subvencions, es retarden projectes i els autònoms no cobren” quan falta l’anomenat habilitat nacional (vegeu la carta que han fet pública sota aquestes línies). En aquest sentit, Cimadevilla va assenyalar que la regulació de la interinitat, que Europa obliga a reduir, la limita a un termini màxim de tres anys en una mateixa plaça, la qual cosa aboca aquests tècnics a una gran mobilitat i a optar per les oposicions. Això porta al seu torn a una alta competència entre ajuntaments per contractar secretaris i interventors i a una gran disparitat de salaris per la via dels complements al sou base. 

En aquest sentit, l’Estat fixa un mateix salari base per a tots els secretaris municipals, que ascendeix actualment a 16.000 euros bruts a l’any. Tanmateix, els ajuntaments tenen l’opció de millorar substancialment aquesta xifra. D’una banda, decideixen quin complement per destinació apliquen, dins d’una taula establerta també per l’administració estatal. Aquest pot oscil·lar entre els 8.581 euros que ofereix Isona i Conca Dellà fins a un màxim de 16.306 que apliquen municipis com Sort i Torres de Segre.

D’altra banda, els ajuntaments decideixen lliurement el complement específic que apliquen a la nòmina del secretari municipal, amb una gran forquilla de retribucions que oscil·len en milers d’euros.

Demanen estabilitat

El secretari d’Aitona va reclamar més estabilitat per a aquests càrrecs, fet que passaria per “canviar les normes”: oferir unes borses de treball àgils, processos de selecció més freqüents i serveis d’assistència més ben dotats i organitzats. Per a això, va instar Govern, Generalitat i administracions supramunicipals a actuar en aquesta línia.

Concursos per cobrir places d’interí queden deserts

La falta de vocacions ha provocat casos de concursos per cobrir una plaça d’habilitat nacional que han quedat deserts per absència de candidats o perquè els que hi ha no superen les proves. L’última convocatòria de l’ajuntament de Bellpuig n’és un exemple: havia de servir per cobrir la plaça de secretaria i va quedar deserta. Ara haurà de ser l’Estat qui convoqui la plaça en propietat. Mentrestant, les funcions les exerceix una tècnica de la plantilla municipal, habilitada però sense oposicions, que ja havia assumit aquesta responsabilitat anteriorment, quan el secretari ara jubilat va sol·licitar una comissió de serveis per anar a la Diputació. Un altre cas seria el de Gimenells, on segons fonts properes cap candidat no va superar les proves.