Un viatge musicau pera memòria

“Que ua mair aranesa pogue cantar as sòns hilhs ua nana qu’era sua abuela cantaue ara sua mair”. Damb aquera imatge coma guida, era musicològa d’Osòna Maika Casalí e eth music aranés Tònho Cuito impulsen Sons d’Aran, un projècte que cerque rescatar eth patrimòni sonor dera Val d’Aran e retornar-lo as sòns abitants abans qu’eth temps l’esclafe. Se coneishèren ua net de Sant Joan en Les e, des de 2018, trabalhen amassa en tot rebastir cançons, fabules e sons que formen part dera memòria collectiva aranesa. Eth sòn esfòrç a dat frut en mès de 180 ores de gravacions que diboishen un paisatge sonor tant fragil coma valuós. “Iniciam aguest trabalh damb era idèa qu’era musica non sonque s’escote, mès que tanben conde qui èm”, explique Casalí, era passion pera Val dera quau li vie deth sòn pair-sénher, que pendent era ‘mili’ siguec destinat en Bossòst e tostemp li parlèc d’ua “musica diferenta”.

Eth projècte se centre en recopilar totes es manifestacions sonores possibles: cançons, condes, resi, crist ramadèrs o trucades entre vals. Damb entrevistes a persones granes, consultes en archius e era collaboracion dera comunitat, rebastissen part deth patrimòni desbrembat. “Seguim eth trabalh iniciat per figures coma Palmira Jaquetti o Joan Amades, mès d’ua forma fòrça mès globau —explique Cuito—. Eri anotauen melodies; nosati sajam de recuperar era emocion que se les sostenguie”.

Era Val d’Aran, a diferéncia de d’autes zònes catalanes, demorèc dehòra des granes campanhes de recopilacion musicau deth sègle passat, çò que deishèc fòrça pèces en perilh de perder-se. Ara, es investigadors an artenhut identificar centeats de sons e melodies. Quauques consèrven patrons compartits en Occitània o era Catalonha Nòrd, çò que refòrce era idèa d’ua cultura pirenenca viua e connectada mès enlà des termières administratives.

Es trobalhes de Sons d’Aran retraten era vida, es preocupacions e er umor de d’autes epòques. I a cançons sus hemnes empoderades, d’autes sus er alcoolisme o tragèdies reaus transmetudes en forma de balada. “Mos interèsse mès eth relat que capèren qu’era sua origina concrèta —ditz Cuito—. Eth rèpte ei interpretar-les, dar-les vida sense pèrder eth sòn esperit”. Eth sòn trabalh combine rigor musicologic e sensibilitat populara. Grana part deth materiau procedís d’entrevistes a gent grana dera Val. “Comencèrem en 2018, en tot parlar damb usatgèrs dera residéncia de Vielha. Mès arribèc era pandèmia e fòrça d’eri dejà non i son”, se planhie Cuito. “De viatge ei duro escotar aqueres votzes sabent qu’an marchat”. A despiet d’açò, era equipa non s’arturèc. Gravèren, transcriuèren e digitalizèren es entrevistes, en tot remassar tanben anecdòtes e sons quotidians.

Maugrat viuen a mès de quate ores de distància —eth en Les, era en Barcelona—, coordinen eth trabalh mejançant amassades en linha e viatges freqüenti. “Quan as es dits plei de povàs en un archiu e trapes ua partitura desbrembada, tot crube sens”, confèsse Casalí. Eth projècte tanben campe ath futur. Andús an premanit ua maqueta damb cinc cançons de mès de cent ans e vòlen amiar endauant ua publicacion qu’includirà fragments de totes es pèces recuperades. Ath delà, se trapen en tot constituïr-se coma associacion tà crear un grop estable d’investigacion etnomusicologica ena Val. “Volem que Sons d’Aran sigue quauquarren viu, non sonque un archiu”, explique Cuito, que rebrembe que “non cercauem sonque cançons antigues, mès ahíger naues votzes ath patrimòni musicau dera Val”.