La inundabilitat escanya el desenvolupament d’Esterri d'Àneu
El risc d’inundació deixa en l’aire projectes de serveis i d’activitat

Els mapes d’inundabilitat recullen en groc la zona inundable i en verd la de flux preferent de la Noguera Pallaresa. - SNZI
“És surrealista. No podem tenir un servei bàsic com el consultori ni créixer en activitat i hem de moure el que està consolidat”, critica l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó, davant de l’estrangulació de projectes que genera al municipi el risc d’inundabilitat de la Noguera Pallaresa, en uns casos per definició i en altres per indefinició.
“Al Pirineu, l’aigua no és només un recurs: és part de la nostra identitat”, explica Ticó, conscient que “el canvi climàtic està alterant les bases” i que “aquesta realitat ens obliga a replantejar la gestió de l’aigua”. Tanmateix, un vessant d’aquesta adaptació, el de la prevenció del risc d’inundació, està provocant curtcircuits al municipi.
Així, l’extensió de l’anomenada zona de flux preferent, una estimació que combina les àrees de desaigüe intens en les avingudes habituals i les zones amb probabilitat que hi hagi “danys sobre les persones i els béns” en les quals assoleixen un cabal de retorn d’un segle, fa que al 90% del nucli urbà la primera planta de les noves edificacions no pugui ser destinada a habitatge.
L’estimació de l’àrea de flux preferent, un concepte líquid que admet “activitats no vulnerables davant les avingudes” i que “no suposin una reducció significativa de la capacitat de desaigüe”, també afecta el Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu, un punt de promoció del Parc Nacional d’Aigüestortes, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el romànic pirinenc ubicat a la zona nord del poble.
“Educació ens va dir que calia moure’l i ho vam fer. Ara no es troba a la zona de flux preferent però sí en la que es considera inundable amb una avinguda que es pot donar cada 500 anys. On s’ha de posar?”, planteja l’alcalde.
La indefinició afecta de ple un altre dels projectes clau del municipi, com és la nova zona industrial. “Fa tres anys que esperem que la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ens contestin” sobre el risc d’inundació per seguir endavant. Es tracta d’una zona de més de cinc hectàrees i ja equipada amb els subministraments de llum i d’aigua, una cosa que facilitaria la implantació d’empreses. Tanmateix, haurà d’esperar.
També la construcció del nou consultori mèdic davant del deteriorament de l’actual, habilitat en un antic barracó d’Endesa ara municipal.
Sanitat dona suport, i s’ha compromès a fer-ho econòmicament, a l’obertura d’un de més dimensions per atendre la demanda de la vall i a la que genera el turisme a l’estiu. Però hi ha un problema: l’actual pot ser rehabilitat però no ampliat perquè es troba en zona inundable, i al poble no en cap un de nou perquè l’afecta la zona de flux preferent. “És incomprensible. Volem allunyar-lo del riu, però no podem”, anota Ticó.
El consistori fa tres anys que espera que Urbanisme dictamini si pot aplicar una excepció i autoritzar el nou per, precisament, tractar-se d’un nucli urbà amb més del 90% de la superfície en zona de flux preferent.