Demanen dignificar el castell medieval de l'Ofegat, a Tàrrega
Veïns i entitats del territori reclamen la preservació urgent de l'edificació i la millora de l’accés a aquest enclavament històric. El deteriorament de l’entorn i l’ampliació de l’abocador comarcal agreugen la degradació d’aquest Bé Cultural d’Interès Nacional

Visita guiada amb els últims residents de les masies de l’Ofegat, l’historiador Jaume Ramon i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. - ROGER ALTISENT
Veïns i entitats de Tàrrega exigeixen a l’administració la revalorització i preservació urgent de les restes del castell medieval de l’Ofegat, vestigi històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), situat estratègicament en un turó al sud-est d’Altet (Tàrrega). També reclamen una millora de la senyalització i la recuperació d’un camí d’accés directe, que permetin als visitants descobrir-lo i entendre’n la història en profunditat.
L’historiador local Jaume Ramon Solé explica que “les primeres referències de l’Ofegat daten del segle XI, quan va ser conquerit pels comtes de Berga i de Cerdanya. El context històric d’aquests segles queda marcat per les lluites territorials i la successió dels diferents comtats, i l’Ofegat va ser un nucli defensiu limitat per l’expansió dels comtes veïns”. El castell, documentat des del 1121, va viure diverses etapes de domini, passant successivament per mans de nobles locals, el cenobi de Santes Creus i, finalment, pel Consell de la Vila de Tàrrega a partir del 1559. Segons Ramon, “aquesta última compra va permetre als regidors de la vila lluir simbòlicament el títol senyorial, reafirmant l’honorabilitat municipal durant més de tres segles: en els actes oficials, prohoms i paers exhibien barret de copa, frac, banda i espasí, com a Senyors de l’Ofegat”.

L’activitat s’emmarcava en la campanya de portes obertes de la Xarxaprod. - ROGER ALTISENT
Al segle XVI, les càrregues fiscals i els delmes van portar els habitants de l’Ofegat a abandonar el poble (1596), deixant enrere set cases, corrals, portal, plaça, carrers i el forn comunitari, així com el castell. Malgrat els reiterats intents de l’aleshores Paeria de Tàrrega per repoblar-lo, el lloc va romandre deshabitat fins al segle XIX, quan només algunes masies, com la del Tano i la del Prenyanosa, van tornar per portar a terme la seua activitat agrícola.
El 24 de juny del 1876, l’entorn de l’Ofegat va ser escenari d’un dels primers grans accidents ferroviaris de Catalunya, quan el tren correu de Barcelona a Saragossa va descarrilar al costat del turó, provocant nombroses víctimes.
L’Ofegat ha estat, en les últimes dècades, víctima d’un procés de degradació. Actualment, la presència de l’abocador comarcal i l’ampliació de l’espai per a residus representa una greu agressió a l’entorn, tant patrimonial com paisatgístic. El contrast entre la importància històrica del monument i l’estat d’abandó indigna entitats i veïns de Tàrrega.
Per posar en relleu l’entorn de l’Ofegat, el 4 d’octubre passat l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va organitzar una visita guiada emmarcada en el projecte artístic L’Ofegat respira, de l’artista Roger Romagosa, de Sant Feliu de Llobregat. Precisament, Romagosa va centrar el seu treball de la setena edició del programa de residències creatives de l’arxiu, la del 2024, en l’entorn de l’Ofegat, recuperant la memòria dels seus últims habitants, com les famílies Altisent i Feliu. L’activitat s’emmarcava dins de la campanya de portes obertes de la Xarxa de Centres de Creació i Producció de Catalunya (Xarxaprod), de la qual l’Arxiu de l’Urgell és membre actiu.
La petició actual dels veïns i les entitats del territori és clara: és necessari revaloritzar l’Ofegat, protegir-ne les restes i facilitar un accés dignament senyalitzat i explicat, imprescindible per garantir la memòria històrica i el respecte envers aquest element patrimonial de Tàrrega.