Projecten connectar 4.000 cases del Pirineu a calderes públiques de biomassa per tenir calor

El Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) ha completat una sèrie d’estudis per desplegar xarxes de calor en vuit nuclis de població del Pirineu de Lleida. L’objectiu és subministrar calefacció i aigua calenta a milers de llars mitjançant calderes públiques que funcionin amb biomassa forestal, substituint progressivament l’ús de gas i gasoil.

Les localitats del Pont de Suert, Tremp, Llavorsí, Bellver de Cerdanya, Montellà, Coll de Nargó, Les i Sant Llorenç de Morunys són les primeres candidates. En conjunt, més de 4.000 habitatges podrien connectar-se a les futures xarxes, amb una potència total de 32,4 megawatts i una demanda prevista de 50,9 gigawatts-hora a l’any. Per respondre a aquesta necessitat, les calderes consumirien unes 19.500 tones de biomassa anuals, evitant l’emissió de més de 10.000 tones de diòxid de carboni.

Paral·lelament, el CTFC treballa ja en nous estudis de viabilitat per als nuclis de Vilaller, Martinet, la Pobla de Segur i Alins, i en el marc del projecte BoscAran, a Arròs, Vila, Les, Vielha e Mijaran i Bagergue. “Aquests projectes són el primer pas perquè el Pirineu afronti la transició energètica amb solucions pròpies i sostenibles”, explica Francesc Viaplana, responsable del CTF. Així, afegeix que “hem seleccionat localitats que ja tenen experiència prèvia amb calderes de biomassa i un coneixement social dels avantatges. A més, moltes disposen de boscos en propietat municipal, cosa que reforça l’economia local”.

“Estalvi, seguretat i comoditat”

Les xarxes de calor –district heating en la denominació tècnica– consisteixen en un sistema de calderes públiques connectades per un circuit d’aigua calenta que proveeix els habitatges del poble. Cada casa s’enllaça al circuit mitjançant un intercanviador que substitueix la caldera individual. El sistema central s’encarrega de produir i distribuir la calor, de manera que els veïns paguen només per l’energia consumida, amb un cost menor que els combustibles fòssils. “Per als veïns suposarà estalvi, seguretat i comoditat”, assenyala Paco Cano, tècnic del CTFC. “Al Pirineu no tenim alternativa. O apostem pel pèl·let i la gestió forestal o continuarem depenent d’energies externes i contaminants. Això pot convertir la gestió del bosc en la primera indústria de molts pobles.”

Aquests estudis s’emmarquen en un conveni impulsat per la direcció general de Polítiques de Muntanya i respon a les exigències de la normativa europea que preveu la transformació de les calderes de gasoil i gas el 2040 a favor de les energies renovables. “Volem que la transició no sigui una càrrega, sinó una oportunitat de desenvolupament”, conclou Viaplana.

Un model habitual en regions alpines com el Tirol

Els avantprojectes elaborats pel CTFC serviran de base perquè els ajuntaments pirinencs puguin optar a ajuts i finançament, tant públic com privat, amb l’objectiu de desplegar xarxes de calor sostenibles.

A la província de Lleida ja hi ha un cas pioner d’aquest tipus de sistemes. Es tracta de Vilaplana, al municipi de la Baronia de Rialb, on una instal·lació de calefacció urbana escalfa vuit habitatges i fins i tot l’asfalt d’un carrer per evitar gelades. Així, durant els últims anys també s’han estès aquests projectes per a edificis públics, com a la Pobla de Segur –que centralitza la calor de cinc immobles municipals–, Esterri d’Àneu, Llavorsí i la Seu d’Urgell. A Soriguera s’estudien ara iniciatives similars per als pobles de Vilamur, Estac, Llagunes i Baro, que podrien convertir la gestió de biomassa forestal en un motor d’economia circular i d’aprofitament dels recursos locals. Aquest model, freqüent en regions alpines com el Tirol, ha demostrat que l’energia de proximitat pot reduir emissions i generar ocupació estable en zones de muntanya.