On para la Creu de Terme d’Almacelles?

Arran de l’afer de les pintures de Sixena, o del conflicte de les obres d’art en disputa entre Aragó i Catalunya, s’ha tornat a posar sobre la taula la importància i el valor del patrimoni artístic que ha sofert canvis sobtats de propietaris o que, simplement, va ser espoliat de mala manera en períodes de guerra o en altres circumstàncies. D’aquests béns encara n’hi ha moltíssims que romanen en col·leccions privades, en museus a l’estranger adquirits de manera rocambolesca sense que se’n conegui llur origen o, fins i tot, en algun jardí o propietat privada formant part de la decoració d’un lloc fora de tot context històric i artístic.

Sense anar més lluny, un d’aquests elements escultòrics dels quals encara no es coneix el seu parador i que va desaparèixer d’un dia per un altre, sense deixar cap rastre, fou la gran creu de terme de factura gòtica de l’antiga Almacelles medieval. Les creus de terme, o peirons, eren uns elements arquitectònics que es van començar a posar a les entrades o sortides de les poblacions reconquerides pels cristians, i que tenien un fort simbolisme com a element protector de tots aquells viatgers que passaven per aquell indret. Comencen a ser comuns a partir del segle XII i XIII i, fins i tot, a partir del segle XV en trobem algunes amb construccions sobreposades per protegir-les, que passaran a ser conegudes com a Creus Cobertes. Pel que fa a la d’Almacelles, i pels documents de què disposem, podríem datar-la a partir dels segles XV o XVI, igual que la major part de creus de terme de les poblacions veïnes que encara romanen dempeus, com les de Tamarit, Almenar o Binèfar. De ben segur, seria una creu notable, d’estil gòtic flamíger, amb una base feta d’esglaons, un fust rematat per un capitell i una creu llatina ricament treballada i esculpida a sobre, amb motius relatius a la crucifixió de Jesús i a la presència de la Verge Maria com a temes recurrents més comuns. L’emplaçament era relativament lluny de la població, situada aleshores rere el turó del Vilot, però en un punt estratègic de primer ordre: la bifurcació del camí ral que menava a Tamarit des d’on s’accedia a l’antiga població d’Almacelles i el de la Llengua Eixuta, l’antiga via romana i gran vial de comunicació. Aquesta gran creu de terme era referenciada en molts plànols de l’època i així apareix dibuixada en un document de 1690, quan es fa l’inventari dels despoblats vacants arran de la Guerra dels Segadors que passen a mans de la Corona; o en un altre de 1755, quan el geòmetra Joan Cherta també la dibuixa i la descriu en l’elaboració d’un plànol per determinar el valor del terme, un cop es decideix posar-lo en pública subhasta.

Tot canvià a mitjans del segle XIX ateses les obres del traçat de la via del ferrocarril i l’establiment d’una gran trinxera en aquell precís indret. Un cop es van iniciar els treballs d’extracció de terra i de roca cap al 1855, la creu de terme va ser desmuntada i va desaparèixer per sempre més d’aquell rogle on havia estat dreta durant segles. Amb la Creu de Terme, no tan sols va desaparèixer un element físic i patrimonial dels almacellencs, sinó que va quedar un buit en el sentiment de pertinença a un lloc en l’ànima d’aquella gent. On era la creu que donava sentit al paratge del Pla de la Creu amb què s’havia anomenat aquella partida des de temps immemorials? Quin sentit tenia seguir anomenant la costa de la carretera que anava a Lleida “la Predicadera” per ser el lloc on els fidels pregaven en processó des del poble fins a la gran Creu de Terme, quan volien demanar alguna intercessió divina: pluja en temps de sequera, la fi d’una pesta, la fi d’una plaga o el guariment d’un malalt?... Davant d’aquella mutilació, foren molts els vilatans que van reclamar la restitució de la Creu de Terme però tot fou endebades. Cap a finals del segle XIX, però, es va instal·lar prop de la trinxera, i de l’antic emplaçament, una altra creu de reduïdes dimensions, amb base de pedra i el fust i la creu de ferro forjat, que va restar fins a la Guerra Civil, en què també es retirà durant els primers mesos del conflicte. Finalment, l’any 1948, s’instal·là l’actual conjunt escultòric que pretenia recrear aquella gran Creu de Terme primigènia que presidia i beneïa l’entrada d’Almacelles a propis i estranys. Aquest conjunt està format per un basament amb esglaons, un peu i suport de columna llisa, un capitell hexagonal i el coronament d’una creu llatina, tota ella feta en pedra i amb una alçada global de 4,35 m.

Seria bo que aparegués algun dia aquella esplèndida creu de terme desapareguda, i que Almacelles tornés a gaudir d’un element patrimonial que va donar sentit i significat a una manera de fer, de creure i de manifestar-se.