URBANISME
Onze municipis de Lleida opten a ajuts del Govern per reformar els seus barris
Són Lleida, Balaguer, Solsona, la Seu, la Pobla, Tremp, Arbeca, les Borges, la Granadella, Ponts i Torrelameu. Presenten projectes per més de 120 milions
Carles Martí Jufresa, comissionat per a les polítiques de millora urbana, ambiental i social. - AINA MARTÍ/QUIM VALLÉS/ACN
Un total d’onze municipis de Lleida han presentat davant de la Generalitat sol·licituds de finançament amb càrrec al Pla de Barris per a projectes d’inversió en actuacions de regeneració urbana que sumen més de 120 milions d’euros.
Es tracta de Lleida, que presenta la carpeta de més gruix, amb ajuts per valor de 25 milions d’euros que, en el seu cas, s’afegirien als sis concedits pel ministeri d’Hisenda fa unes setmanes per finançar actuacions a Instituts-Sant Ignasi, Templers-Escorxador, la Mariola, Universitat, Rambla Ferran-Estació, Noguerola i Príncep de Viana-Clot.
Cinc municipis més que han sol·licitat ajuts del Pla de Barris són capitals de comarca, cas de Balaguer, la Seu, les Borges Blanques, Solsona i Tremp. Completen la llista, en la qual no han entrat 220 dels 231 municipis de la demarcació per les dificultats per emplenar els requeriments documentals del programa, Arbeca, la Granadella, la Pobla de Segur, Ponts i Torrelameu.
Pla de Barris
El Pla de Barris té una dotació 777,5 milions per impulsar actuacions que sumaran un valor del voltant de 1.200, cobreix entre el 50% i el 75% dels pressupostos en funció d’una sèrie de barems de caràcter social i econòmic.
Balaguer aspira a captar dotze milions d’euros, Tremp pretén aconseguir fons per finançar 30 actuacions el valor total de les quals és de 10,6 i la Pobla ha presentat un cartipàs de 23 inversions valorades en 12,5 milions per a les quals espera disposar de fins a 9,37 de procedents de la Generalitat.
Diversos àmbits
Els àmbits que cobreix el programa inclouen intervencions de transformació física del medi urbà, tant en urbanisme com en habitatge i en eficiència energètica, d’acció sociocomunitària i de transició ecològica, aquestes últimes tant per a infraestructures verdes com per a serveis ambientals i economia circular.
En el conjunt de Catalunya, les sol·licituds presentades per 83 municipis gairebé multipliquen per quatre el pressupost de 2025. Ara, l’oficina tècnica posarà en marxa el procés de selecció dels projectes per repartir el finançament disponible.
