Sedició per recepta mèdica: veïns de Sarroca de Lleida van afrontar una acusació d'un tribunal franquista instigada pel Col·legi de Metges
El sinistre Tribunal d’Ordre Públic es va instal·lar a l’Audiència de Lleida fa ara 60 anys, en la segona i última sortida de la seu madrilenya
Miquel Revés va ser alcalde de Sarroca de Lleida gairebé sis anys i va deixar el càrrec després de l’episodi del TOP i el Col·legi de Metges. - DIPUTACIÓ DE LLEIDA
El més bonic és no sentir-se culpable del que t’acusen: llavors és impossible que diguis el que esperen sentir”, exposa Miquel Revés, alcalde de Sarroca de Lleida entre el 1960 i el 1965. Va ser, com a tal, un personatge principal de la truculenta història que va viure el poble fa seixanta anys, quan ell, cinc regidors i catorze veïns es van asseure al banc dels acusats del TOP, el sinistre Tribunal d’Ordre Públic del franquisme, per enfrontar-se a una acusació de sedició per la qual la Fiscalia demanava dotze anys i un dia de presó per a cada un d’ells arran d’una denúncia del Col·legi de Metges.
Revés, una persona de bon caràcter que freqüenta el centre de dia de Sant Josep, a la Mariola, i que als 94 anys continua tocant la bandúrria i el piano, recorda amb detall aquell episodi, l’arrel del qual es trobava en els frecs que la praxi del metge va generar amb alguns veïns. Finalment van sortir absolts després de defensar-los Antoni Sas Cugat, ja mort i que als anys 60 compaginava l’advocacia amb l’activisme en l’antifranquisme i en l’incipient renaixement del catalanisme.
També recorda amb claredat com va discórrer l’epíleg: “No hi va haver condemna, però després em va trucar el governador, Antonio Serrano Montalvo, per explicar-me que havia parlat amb el Col·legi de Metges. La cosa era que si jo dimitia com a alcalde traslladaven el metge lluny de Sarroca, i jo li vaig contestar allò que a bodes m’aconvides...”.
El metge, J.M., arribat de Barcelona per atendre els veïns de Sarroca i de Torrebeses, va desplegar algunes pràctiques com a mínim peculiars, com aplicar injeccions d’aigua oxigenada, i tractaments personals tan inusuals com dir a un pacient que “no et deixaré morir però no et curaré”, segons van relatar diversos veïns, després del judici, quan el Col·legi de Metges va intentar contextualitzar el que havia ocorregut.
Encara que aquest tipus de conductes anaven minant la convivència, el metge també tenia partidaris, si bé es concentraven en la seua família política, és a dir, en la de la seua dona, veïna de Sarroca.
A aquest nucli pertanyien els 17 veïns que una delegació del Col·legi de Metges pretenia entrevistar aquell diumenge al matí en el qual es va presentar al poble per molt que, després d’haver iniciat una mediació per resoldre el conflicte, l’ajuntament els havia fet saber que no era el dia més apropiat perquè la casa consistorial estava tancada.
“Els vam dir que no vinguessin en diumenge, perquè no els podíem deixar l’espai, i malgrat això van venir”, recorda Revés, que encara mostra estupor al recordar la cadena de fets. “Al sortir de missa me’n vaig anar a casa, i al cap de poc vaig sentir un enrenou. Al final del carrer hi havia gent cridant i hi era l’agutzil, que venia a buscar-me amb els metges. La gent, quan es va assabentar que venien a prendre declaracions i a qui les volien prendre, es va enfadar i es va armar un embolic.”
Tot seguit, i després d’apaivagar els ànims, alcalde i agutzil, que mesos més tard compartirien banc dels acusats, acompanyaven els “dos o tres” membres de la delegació del Col·legi de Metges fins al cotxe, que havien aparcat darrere de la tàpia d’un corral, als afores, en el que suposa una evidència que intuïen que la seua visita podia resultar moguda.
“Poc després, el Govern Civil ens notificava que ens demanaven dotze anys i un dia de presó. Després d’acompanyar-los i que no passés res! Però a Madrid van considerar que això era un delicte de sedició”, explica. Al cap d’un mes, i dos anys després d’haver començat a funcionar, el TOP s’instal·lava a l’Audiència de Lleida. Revés va declarar una hora en dos jornades diferents. “Estava tranquil. Un està tranquil quan sap que no ha fet mal ningú. No em podien condemnar per res perquè no havia fet res”, anota. L’edifici de l’avinguda del Caudillo (avui rambla Ferran) va acollir la segona, i última, seu itinerant del TOP en els seus 14 anys d’activitat repressora, en els quals va processar 72 lleidatans.
