Tanca l’última granja lletera del Pallars Sobirà: “crònica d’una mort anunciada”
Deixa de produir al no poder donar sortida a l’excedent de llet i no tenir relleu. Jussà, Ribagorça i Aran, sense vaqueries
Imatge d’arxiu de la granja de vaques SAT Brams.
El tancament de la granja SAT Brams, ubicada a Baix Pallars, marca el final d’una etapa per al sector lacti en comarques del Pirineu de Lleida. Amb aquesta clausura, el Pallars Sobirà perd la seua última explotació lletera activa, un any després que Casa Baravid, al Pallars Jussà, deixés de produir llet per dedicar-se a l’engreix de vedells. Ja no queden vaqueries al Sobirà, el Jussà, l’Alta Ribagorça ni Aran.
El motiu del tancament no és una crisi sobtada, sinó una tendència prolongada: la falta de relleu generacional i l’escassa rendibilitat del sector lacti a la zona.
“Ens hem vist obligats a prendre la decisió valenta de posar fi a la producció de llet pròpia per a la formatgeria i obrir una nova etapa”, va dir Jaume Montané, responsable de la granja i de la formatgeria Tros de Sort. Aquesta última seguirà elaborant formatges, però amb llet comprada en una explotació que treballa amb criteris de benestar animal a l’Alt Urgell.
Montané va afegir que el tancament de la granja simbolitza un canvi de cicle. “Més enllà de la falta de relleu, els últims anys ens costava donar sortida a l’excedent de llet perquè ningú podia venir a recollir-la i perdíem diners diàriament”.
Va explicar, en aquest sentit, que van anar ajustant la producció de llet a la demanda de la formatgeria, ja que l’explotació “estava sobredimensionada i ens comportava moltes despeses”. Va afegir que també calia invertir en una nova sala de munyir, adaptada una trentena de vaques, i això suposava una inversió que “sabem que no recuperaríem”. El ramader va explicar que el tancament era la “crònica d’una mort anunciada”.
Ramaders i productors del Pallars denuncien que, mentre els costos de producció se situen entre els 36 i 37 cèntims per litre, les indústries làcties només paguen 32 cèntims. S’hi suma l’encariment del cereal per a pinsos, exigències sanitàries i inversions en modernització que poques granges petites poden assumir.
D’altra banda, Iban Campos Mirabet, de Talarn, productor artesanal de formatges amb llet de vaca i ovella, va explicar que fa un any que compra la llet en una explotació de l’Alt Urgell, després de tancar la vaqueria de Manel Olsina de Tremp, encara que això també suposa un cost elevat per a la seua producció perquè ha de comprar la llet més cara i té quatre hores de viatge.
