Setanta anys de l'església única del Pont de Suert
L’historiador Ignasi López reivindica el valor arquitectònic i social de l’Assumpció en una conferència. Consagrada el 1955 i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2024
El públic que va seguir les explicacions sobre el temple. - I.L.T.
El Pont de Suert ha celebrat recentment el 70 aniversari de la consagració de l’església Nova de l’Assumpció amb una conferència i una visita interpretativa a càrrec de l’historiador i arquitecte Ignasi López Trueba. Va servir per posar en relleu un dels temples més singulars del modernisme català de la postguerra i un dels escassos exemples a Catalunya de l’arquitectura moderna europea de mitjans del segle XX.
Construïda entre 1953 i 1955, l’església està íntimament lligada a la transformació urbana i social que va viure l’Alta Ribagorça amb l’arribada d’Enher, l’empresa hidroelèctrica que va suposar un autèntic revulsiu demogràfic. El 1946, el Pont comptava amb tot just 467 habitants, i tres anys després superava els 1.800. “Va ser un impacte sense precedents. Ni l’empresa ni el municipi no estaven preparats per a l’arribada massiva de treballadors, i el dèficit d’habitatge va derivar fins i tot en situacions de barraquisme”, va explicar López.
El nou barri construït per acollir els treballadors d’Enher va nàixer amb vocació pròpia, amb botigues, cine i serveis, i es va projectar també una església separada. Tanmateix, l’aleshores rector, mossèn Valero, va insistir a aixecar un sol temple que unís les dos comunitats, la nadiua i la nouvinguda. Així va nàixer la Nova de l’Assumpció, consagrada el 7 de setembre del 1955.
L’edifici va ser dissenyat inicialment per l’arquitecte José Rodríguez Mijares, però el seu plantejament conservador va cedir pas a la visió innovadora de l’enginyer Eduardo Torroja Miret, president d’Enher i pioner de l’ús del formigó laminat.
Torroja, en col·laboració amb l’escultor Jacinto Higueras i la pintora Maria Roësset, va concebre un espai de forta càrrega simbòlica i grans assoliments tècnics: una única nau amb planta en espiral logarítmica –possible al·lusió a la resurrecció– il·luminada per creus formades en la intersecció dels lòbuls del sostre.
El temple es va construir gairebé exclusivament amb dos materials, maó per a les voltes i granit extret de Barruera per al revestiment exterior. La façana combina pedres de tons locals, originalment decorada amb mosaics de colors, que va ser un experiment tècnic que el clima de l’Alta Ribagorça no va perdonar.
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2024, l’església ha estat objecte de diverses restauracions per frenar les humitats i preservar-ne el valor patrimonial. “Més enllà del simbolisme religiós, la Nova de l’Assumpció és testimoni de l’optimisme tecnològic i social d’una època”, va subratllar López, recordant que Torroja també va dissenyar altres temples a la comarca, com l’ermita de l’Ascensió de Xerallo i la capella del Sant Esperit.
