La lluita contra la vespa asiàtica, en mans d’ajuntaments i particulars

La Generalitat deixa en mans d’ajuntaments i particulars la retirada de nius de vespa asiàtica malgrat l’avanç d’aquesta espècie. El protocol d’actuacions i seguiment d’Agricultura recomana eliminar els vespers només si són un risc per a les persones. Quant al sector apícola, el Govern col·labora amb els atraients per a trampes.

La vespa asiàtica (Vespa velutina) continua guanyant terreny a Lleida i a Catalunya mentre la Generalitat manté sense canvis l’estratègia de gestió, que delega la retirada de nius en ajuntaments i particulars. Malgrat que aquesta espècie invasora suposa un risc creixent per a la biodiversitat, l’apicultura i alguns cultius, el Govern insisteix que la seua intervenció directa només és procedent en casos excepcionals o quan es detecta un perill evident per a la ciutadania.

Quant al sector apícola, són els mateixos agricultors els que s’han de fer càrrec d’aplicar tractaments per frenar la plaga, que amenaça no només les abelles, sinó l’equilibri ecològic. Ajuntaments, agrupacions apícoles i experts reclamen que la Generalitat lideri una estratègia més coordinada davant aquesta amenaça global i més suport tècnic i operatiu per contenir l’espècie, sense haver de recórrer a empreses privades especialitzades per retirar els nius i haver de pagar una mitjana de 300 euros per niu.

En paral·lel, quan la situació ho requereix, Agents Rurals, Bombers, i Protecció Civil poden col·laborar en el control, encara que aquestes actuacions es limiten a escenaris de risc com parcs, centres educatius o àrees transitades, segons el protocol d’actuacions i seguiment d’aquesta espècie de la Generalitat.

Josep Maria Claria, responsable del sector apícola d’Unió de Pagesos, va explicar que els agricultors s’organitzen per fer captures, un procés que posa en risc tant les seues colònies com la seua seguretat. Insisteixen que la millor mesura per protegir els ruscos és “la instal·lació de trampes a la tardor i especialment a la primavera, per reduir el nombre de vespes reina abans que construeixin els nius”.

Des d’UP reclamen que siguin els Agents Rurals els que facin el trampeig, ja que “cal tenir autorització per evitar danys a altres insectes”. A més, van alertar sobre la gravetat de la situació al sector, ja que si es continua així “serà molt difícil tenir mel perquè els ruscos no en produeixen”.

Els apicultors fan servir trampes amb atraients autoritzats per reduir la presència de vespes als ruscos, encara que aquestes eines no permeten erradicar l’espècie. Aquest any, la Generalitat ha distribuït atraient amb un cost de 15.400 euros, una mesura considerada insuficient per part del sector.

El departament de Territori va confirmar que l’expansió de la vespa asiàtica s’ha generalitzat a les quatre demarcacions catalanes i que el seu increment és “coherent amb l’evolució esperable d’una espècie invasora ja establerta des del 2012”.

Fa uns dies, apicultors de Lleida van capturar en una setmana més de 3.000 exemplars de vespa asiàtica entre Bellaguarda i Juncosa, a les Garrigues, i van alertar que aquesta espècie invasora no deixa d’augmentar i que, malgrat els seus esforços, els danys al sector també van a més.

Empreses privades especialitzades, les autoritzades a retirar els nius

Han estat desenes els casos de particulars i ajuntaments que han hagut de recórrer a empreses privades especialitzades per retirar els nius de les vespes asiàtiques.

A Sant Antolí, el mes de setembre passat els Bombers van cedir una escala mecànica a un apicultor, que voluntàriament va retirar un niu d’un fanal situat davant del col·legi. En paral·lel, productors d’Aran van haver de pujar els ruscos a més de 1.700 metres d’altitud per evitar l’atac de vespes velutina. Així mateix, aquest any a la Val d’Aran s’han registrat més de 100 incidències provocades per vespes mentre que l’any passat van ser quatre

Depreda les abelles i causa danys importants en l’apicultura

L’avanç de la Vespa velutina a Lleida s’emmarca en l’expansió generalitzada de l’espècie a Catalunya i l’Estat. La seua adaptació al clima actual d’hiverns suaus i estius més humits permet colònies majors i més supervivència de vespes reines. Així manté l’activitat fins entrada la tardor, ampliant el seu impacte sobre els pol·linitzadors i els ruscos.

La pressió depredadora sobre l’abella mel·lífera està documentada i provoca pèrdues significatives al sector apícola, a més d’un notable impacte ecològic, al comprometre la funció pol·linitzadora que sustenta nombrosos ecosistemes naturals.