Almatret, un dels primers municipis a prendre mesures contra musclo zebra
L’ajuntament instal·la filtres de 0,2 mil·límetres en la renovació de la xarxa d’aigua
L’alcaldessa, Jennifer Nadal, mostra els tres filtres que eviten l’entrada del mol·lusc a la xarxa d’aigua. - PAU PASCUAL PRAT
“Era més difícil elegir els equips que posar-los després, però hem estudiat bé els problemes que teníem, ens hem assessorat i els hem solucionat”, explica Jennifer Nadal, alcaldessa d’Almatret, un dels primers municipis de la demarcació de Lleida que ha pres mesures per evitar que el musclo zebra infesti la seua xarxa d’aigua de boca. “Els musclos i les gambes arribaven fins a la potabilitzadora”, recorda Nadal.
Almatret capta l’aigua de boca de l’embassament de Riba-roja, a l’Ebre, que fa més de vint anys que està colonitzat pel mol·lusc, una espècie invasora amb una vertiginosa capacitat d’expansió que l’ha portat a arribar en basses de Lleida a concentracions de 40.000 exemplars per metre quadrat.
El sistema de protecció davant el musclo zebra es troba en la primera de les tres estacions de bombatge que integren, juntament amb la potabilitzadora que tanca el procés de tractament, el sistema de proveïment dels habitatges i les granges d’Almatret. “El més important era eliminar el musclo zebra i la matèria orgànica a la captació”, el primer per evitar que colonitzés les canonades i la segona per no generar un compost químic cancerigen com el trihalometà al tractar-la després amb clor, explica l’alcaldessa.
“Hem optat per instal·lar tres filtres d’anelles que fan la filtració a 200 micres (0,2 mil·límetres)”, assenyala Nadal, per aplicar immediatament una cloració de xoc amb hipoclorit per assegurar el resultat. “Està clar que els trihalometans baixaran, perquè amb aquest sistema s’elimina pràcticament el 100% de la matèria orgànica”, anota.
El consistori va rebutjar aplicar altres sistemes, com l’osmosi, pel seu elevat cost.
L’habilitació dels filtres s’ha inclòs dins del projecte de renovació de la captació i el transport de l’aigua des del pantà cap al poble, una inversió de més de 600.000 euros que completa l’anterior de les xarxes del nucli urbà, amb la substitució de les canonades de fibrociment per altres de poliuretà. La infraestructura és d’una magnitud considerable: salva, soterrada, un desnivell de gairebé 400 metres i una distància al voltant de 7 quilòmetres entre la presa a l’Ebre i les cases, en l’únic poble de mitja muntanya (està a 464 metres sobre el nivell del mar) de tot el Segrià. Inclou una presa per a camions dels Bombers.
La renovació del sistema, amb una instal·lació que s’ha prolongat al llarg de tres anys, hauria d’assegurar la resolució de tres problemes més que presentava el proveïment d’aigua d’Almatret: la terbolesa ocasional de l’aigua, la presència de pesticides, especialment el metolachlor durant la campanya de regs i quan les pluges intenses rentaven els camps propers i, també, la necessitat de portar l’aigua amb cisternes a l’estiu, quan els tot just 200 habitants reals d’Almatret (hi ha 305 empadronats) es tripliquen amb escreix per superar el miler.
“Ara estarem més tranquils a l’estiu”, apunta la primera edil. Almatret disposa d’una concessió de 120.000 m3 anuals d’aigua de l’embassament de Riba-roja, i en té una altra pendent d’habilitar amb infraestructures.
