Transparència i participació ramadera per evitar rebuig de plantes de biogàs

La participació del sector ramader en les plantes de biogàs és un factor decisiu per a l’acceptació social d’aquest tipus d’instal·lacions. Així ho van afirmar ahir els participants en la taula redona organitzada ahir per Unió de Pagesos sobre aquesta tecnologia en expansió a Lleida, amb més de vint complexos previstos. També van coincidir en la necessitat de transparència en la tramitació d’aquests projectes, alguns dels quals han xocat amb rebuig veïnal i ecologista. “Cal que els ramaders tinguin pes en la governança d’aquestes plantes i no siguin només proveïdors de purí i fems”, va afirmar Ricard Carreras, del Centre Tecnològic Beta. “Altrament, aquestes plantes no estaran vinculades a les necessitats del territori que les acull”, va argumentar. Hi va coincidir Carles Ortiz, del departament d’Agricultura, si bé va recordar que la participació ramadera està condicionada a disposar dels recursos necessaris per construir aquest tipus d’instal·lacions. El director de l’empresa de biogàs Cicle 0, Jordi Berenguer, va valorar que “el millor model és el mixt”, amb ramaders i altres inversors en l’accionariat d’aquests complexos. El director d’Alcarràs Bioproductors, Jordi Jové, va destacar que “la participació de ramaders és vital” perquè les plantes serveixin el territori que les acull. Va recordar que les instal·lacions d’assecatge de purins d’Alcarràs, que han passat per les mans de diferents empreses, van tancar tres vegades quan els van tallar ajuts o es va encarir el gas i van deixar les granges sense sortida per a les dejeccions.

Qüestionen els contractes per tractar purins a la Sentiu

La plataforma Pobles Vius, contrària a la gran planta de biogàs de la Sentiu, va qüestionar ahir que el projecte tingui centenars de contractes per subministrar purins al complex, tal com afirmen els promotors. L’entitat va indicar que el pla de gestió agrària (PGA) que l’empresa va aportar a la Generalitat només recull 88 granges i que alguns dels propietaris neguen haver firmat contractes. Així mateix, destaca que la llista inclou una granja que no existeix i que suposaria el 70% de les dejeccions. Per tot això, exigeix al Govern que revisi l’expedient. Per la seua part, l’equip de desenvolupament local de la planta va dir que el PGA es va elaborar fa un any i mig i que l’actualitzaran amb uns 300 contractes per obtenir l’autorització ambiental definitiva. Van apuntar que la granja inexistent figura per fer constar els purins que els faltaven.