La protesta contra les zepes treu cent tractors al carrer a Lleida i es repetirà el dia 12

Un centenar de tractors es van apostar ahir a la rambla Ferran de Lleida per exigir que es replantegin les zones d’especial protecció d’aus (zepes). Sindicats, entitats agràries i el canal Segarra-Garrigues consideren que la seua creació fa més de 20 anys només ha servit per propiciar plagues i malalties com la pesta porcina.

Els tractors tornaran a tallar els carrers de Lleida el pròxim dia 12 després que ahir agricultors i Generalitat no arribessin a cap acord per millorar la gestió de les zones d’especial protecció de les aus (zepes). Els seus representants es van reunir després de la mobilització convocada per UP, Asaja, Revolta Pagesa, el Manifest del Gran Urgell, Pagesos o Conills i la comunitat de regants del Segarra-Garrigues. L’objectiu era reclamar que es replantegi la dimensió de les zones protegides i es pugui regar a les zones excloses, ja que després de més de 20 anys fora del regadiu “s’han convertit en un reservori de fauna salvatge i cinegètica que acaba transmetent malalties com la pesta porcina”, van coincidir Pere Roqué i Carol Aixut, d’Asaja i UP.

Al seu torn, Alex Foix, de Pagesos o Conills, va afegir que també afavoreixen la proliferació de plagues de conills i senglars. Ahir van participar en la mobilització un centenar de tractors, el doble del que estava previst, que va obligar a canviar el recorregut de la marxa fins a la seu d’Urbanisme. “El dia 12 n’esperem més”, va assenyalar Roqué.

Segons UP, “estem cansats de promeses buides i de paraules com revisar i consensuar després de 20 anys de ruïna. Necessitem un replantejament de les zones zepa”. Mar Ariza, de Revolta Pagesa, va insistir que “demanem regar igual que els nostres veïns (amb referència a altres autonomies), ja que s’ha establert de forma aleatòria el que és zepa i el que no”, per la qual cosa és necessària una revisió en profunditat.

La creació de nous sistemes de regadiu com el Segarra-Garrigues va obligar la Generalitat a definir les zepes i a reduir l’àrea regable sota l’amenaça de multes de la Unió Europea, que va exigir delimitar àrees de protecció. Finalment, de les 70.000 ha del Segarra-Garrigues gairebé 40.000 són zones zepa i d’aquestes 16.000 estan totalment excloses del reg, mentre que a la resta es permet algun tipus de reg de suport.

Regants i agricultors exigeixen compensacions i que s’optimitzin àrees de reg i dotacions “ja que una zona de regadiu no pot ser al costat d’una exclosa del reg, perquè els ocells no entenen de límits”. Reclamen que Territori destini els 3 milions d’euros que inverteix en la gestió de les zepes a compensar els pagesos que no poden regar. Consideren que si es permet regar en zepes el preu de l’aigua baixarà i reclamen que no es vetin granges en àrees protegides, més transparència en les actuacions del que s’hi fa. Consideren absurd que no es puguin plantar més del 20% en municipis amb zepes i exigeixen que no hi hagi més d’un 10% de zepes en cada municipi.

El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va indicar que “esperem una flexibilització de les normatives perquè no estem en contra de les zepes sinó de moltes normatives que no tenen sentit. Les zepes es poden resituar i redefinir”. Va defensar que “els diners per a la seua gestió es destinin al manteniment d’infraestructures fetes i que no s’utilitzen”.

El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, va admetre que “hi ha un greuge, ja que hi ha finques veïnes que reguen al costat d’altres que no ho poden fer, per la qual cosa cal establir mesures compensatòries equiparables a rendes que permetin als agricultors subsistir”.

També va dir que tant la conselleria d’Agricultura com la de Territori estan focalitzades en aquest tema. Va recordar que la UE va ser la que va exigir un projecte ambiental i la definició de les zepes i que, al principi, va creure que la superfie fixada no era suficient: “És millor no obrir el debat per replantejar-les sinó definir millors estratègies.”