Un biòleg del CSIC especialitzat en ornitologia, sobre les zepes: “L’Administració, amb la seua actitud, genera problemes”

“L’actitud de l’Administració genera molts problemes. Als agricultors que viuen als secans declarats zepa cal compensar-los d’alguna manera. És elemental. Són els que viuen allà”, planteja David Serrano, biòleg del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) especialitzat en ornitologia que treballa a l’Estació de Doñana.

La creació de les zepes dels secans de Lleida (més de 40.000 hectàrees) de manera simultània a la posada en marxa del canal Segarra-Garrigues l’han seguit segons els afectats quinze anys de deixadesa de la Generalitat, l’Estat i la UE, que continuen sense crear un òrgan rector per arbitrar la compatibilització de l’explotació i la conservació del medi. Això ha donat lloc a un conflicte entre afectats, que són els que advoquen per atenuar aquestes restriccions per facilitar el cultiu de la terra i la transformació en regadiu i els partidaris de la protecció del medi, que reclamen sense èxit l’activació i mesures de suport a l’agricultor.

“La intensificació dels sistemes productius en general és un problema per a la conservació de la biodiversitat. Moltes aus estepàries no poden completar el seu cicle vital en un terreny de regadiu”, assenyala Serrano. “Però també és veritat –anota d’altra banda– que aquests secans són sistemes agraris molt poc productius. I no pot pagar els plats trencats l’agricultor d’aquesta zona.” “És normal que la gent no entengui que no pot fer una cosa que una mica més enllà sí que és possible”, indica.

Les aus estepàries que poblen els secans de Lleida són “les que han patit un declivi més gran a la UE” l’últim mig segle. I, en aquest cas, les mesures de protecció associades a les zepes han frenat aquesta minva. “És dels pocs llocs on ha ocorregut”, afegeix.

A l’àrea del Segarra-Garrigues, la Generalitat destina cada any 3 milions d’euros a la gestió de finques de zepes seguint la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental del canal) del 2010. A través de l’adjudicatària, ASG, lloga 3.400 hectàrees agràries i les gestiona seguint els criteris marcats pels ornitòlegs en una comissió de seguiment amb representants de diversos sectors.