Er aranés resistís maugrat es cambis demografics en Aran

Era enquèsta d’Usatges Lingüistics dera Poblacion 2023, hèta ena Val d’Aran, mòstre ua situacion lingüistica d’estabilitat en çò que tanh ath coneishement e usatge der aranés maugrat auer un contèxte demografic de cambi. Enes darrèri cinc ans, era Val d’Aran a experimentat un aument significatiu de poblacion arribada de dehòra d’Espanha, especiaument de persones entre 30 e 65 ans. Totun, er aranés seguís en tot èster era lengua iniciau e abituau de lèu dues tresaus parts des neishuts ena zòna, damb un 63,5% que la considèren lengua iniciau e un 60,4% lengua abituau. En chifres globaus, eth 79,7% dera poblacion major de 15 ans comprén er aranés, eth 63,7% lo sap liéger, eth 53,6% lo parle e eth 39,4% l’escriu. En çò que tanh ar usatge abituau, un 23,4% l’emplegue, damb un us especiaument naut entre es majors de 65 ans (42%). Entre es joeni menors de 30 ans, er usatge abituau arribe a un 23%, reflèx deth supòrt deth sistèma educatiu.

Jordi Suïls, director de Politica Lingüistica en Naut Pirenèu, Aran e Lhèida, afirme que tot e qu’eth coneishement der aranés ei naut, i a airaus coma eth sector sociosanitari, eth gran comèrç e era administracion non locau a on era sua preséncia ei redusida. Remèrque era importància dera formacion d’adults e eth besonh d’integrar ara immigracion de parla castelhana entà ampliar er usatge der idiòma. Segontes Suïls, “auem possibilitats de milhorar e auem besonh de hè’c, er idiòma s’a de considerar un element territoriau clau” com un clar ligam entre lengua e territòri. Ath sòn torn, Jèp de Montòya, president der Institut d’Estudis Aranesi, mòstre preocupacion peth descens en usatge der aranés enes darrèrs cinc ans e valòre positivament que sigue encara era lengua d’identificacion de lèu eth 30% dera poblacion. Avertís qu’er usatge sociau se concentre en generacions vielhes e enfatize eth besonh de qu’es joeni s’apròpien dera lengua, en tot emplegar-la, per exemple, enes hilats sociaus. Montòya reafirme eth compromís dera sua institucion tà collaborar damb es administracions e atau preservar e potenciar er aranés. Era Generalitat e eth Conselh impulsen mesures tà facilitar er aprendissatge as persones nauvengudes e promòir er usatge professionau der idiòma, ath delà de refortir era sua preséncia entre es joeni autant en airau educatiu coma enes hilats.

Pendent eth congrès se presentèc eth projècte d’ua factoria de contenguts audiovisuaus en aranés, que permeterà, mejançant era IA, replicar materiaus en d’autes lengües minoritàries. Era sindica d’Aran, Maria Vergés, remerquèc era importància d’aufrir visibilitat e formacion as lengües petites, en tot soslinhar era innovacion tecnologica coma airina clau entara sua preservacion. Eth congrès compdèc damb era participacion d’expèrts e ère dubèrt ath public, damb plans tà ua segona edicion en 2026 ena region.