Els regants del Segarra-Garrigues reclamen rebaixar el preu de l’aigua: “Ara és inviable”

El president de la comunitat de regants del canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va advertir ahir que l’actual preu de l’aigua “no és assumible” i que “el que tenim aquest any (0,1567 euros el metre cúbic) no ho acceptarem per al 2026. Ara els cultius extensius són inviables, perdem diners”. Ho va dir durant l’assemblea general del canal. Segons Jové, mantenen negociacions amb l’administració per redefinir els criteris de càlcul del preu de l’aigua. “No demanem ajuts ni subvencions”, va asseverar, però va afegir que “estem pagant tota la infraestructura”, quan n’utilitzen una ínfima part i algunes de les construccions estan en desús al trobar-se en zona zepa.

El Segarra-Garrigues rega ara unes 14.000 hectàrees i en uns mesos podrien fer-ho en 20.000. Tot i així, el canal principal continua infrautilitzat respecte a les 70.000 hectàrees que contemplava el projecte inicial.

L’assemblea va aprovar el pressupost de la comunitat per al 2026, que ascendeix a 425.800 euros, uns 36.000 euros més que aquest any.

Un altre dels assumptes tractats va ser la renovació de la concessió d’aigua davant de la CHE, amb l’objectiu d’adaptar els drets d’ús a la superfície realment regable. Actualment, el Segarra-Garrigues rega d’una reserva de 100 hectòmetres cúbics d’aigua de Rialb, el titular del qual és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. “La concessió original es va demanar el 1985 per a 80.000 hectàrees, però avui dia només en podem regar unes 65.000 perquè una part del territori és dins de les zepes i no es pot posar en regadiu”, va dir Jové. El nou plantejament de la comunitat passa per sol·licitar la concessió en dos fases. “Ara hem demanat el reconeixement per a 31.000 hectàrees, i d’aquí uns set o vuit anys, quan el canal estigui completament acabat, s’ampliarà a les hectàrees realment regades”, va detallar el president.

D’altra banda, continuen pendents alguns tràmits tècnics, com la firma de l’acta que permetria omplir l’embassament de l’Albagés. Protecció Civil ha plantejat requisits addicionals.

El reg de la Conca de Tremp incorpora 40 hectàrees

La comunitat de regants de la Conca de Tremp inclourà a la superfície regable la zona de les ínsules, una vintena d’hectàrees situada al peu de l’embassament de Sant Antoni, i que passaran a rebre l’aigua per pressió des de la presa. Aquest és un dels principals acords que va adoptar, per unanimitat, l’assemblea de l’entitat en la reunió que va fer ahir a l’Auditori de l’Epicentre de la capital del Pallars Jussà. L’assemblea també va donar el vistiplau, i també per unanimitat, a la incorporació de vint hectàrees més d’horts i finques de petites dimensions que, malgrat que disposen de la seua pròpia séquia, han sol·licitat incorporar-se al sistema. D’altra banda, l’assemblea dels regants va acordar destinar 30.000 euros al pagament de la compra de la seua seu, situada al carrer Magistrat Saura, en un local que abans havia ocupat la Fundació Agrària Montsec. Els regants van debatre sobre la continuïtat de les obres de modernització del reg existent i la seua ampliació, així com de la possibilitat de posar en marxa una concentració parcel·lària. El desenvolupament dels regs de la Conca de Tremp és una compensació territorial que La Canadenca va incomplir després de construir els embassaments de la Pallaresa fa un segle.

La quarta part del Canal d’Urgell vota avui sobre la modernització

Els propietaris d’una quarta part de les hectàrees de la zona regable del Canal d’Urgell estan convocats avui per pronunciar-se sobre el projecte de modernització del sistema en les votacions de les comunitats número 1, 5 i 12, amb seus, respectivament, a Montgai, Linyola i Bellvís. Entre les tres comunitats sumen una mica més de 17.200 de les 70.000 que suma tota la superfície regable. La col·lectivitat número 20, amb domicili també a Linyola i que agrupa 987 hectàrees d’aquest municipi, Térmens, Vallfogona de Balaguer i Bellvís, va suspendre les votacions que inicialment havien estat convocades per ahir. És la primera comunitat que no vota.