Del fons del mar a la vora del riu: Una ruta per la Roca Foradada mostra com l’àrea de la Pobla va passar de ser llit marí a vall fluvial
L’itinerari inclou els dos enclavaments històrics previs a l’actual al costat del Flamisell
Més de vint persones van participar en la ruta per la Roca Foradada de la Pobla de Segur. - PARC GEOLÒGIC ORÍGENS
La Roca Foradada de la Pobla de Segur és de les poques que no tenen origen mític: ni va obrir-hi un forat el diable per tornar a l’infern ni la va perforar un cavaller amb una llança. En realitat es tracta d’un enorme resquill de conglomerat desprès de les muntanyes situades al nord, les quals avui donen forma al Congost de Collegats, que es van formar fa més de 80 milions d’anys.
Aquesta zona, en la qual fa uns mesos l’ajuntament de la Pobla va inaugurar una via ferrada com a atractiu turístic, va ser recorreguda ahir per 21 senderistes en una ruta organitzada pel Geoparc Orígens i per l’ajuntament de la Pobla de Segur. L’itinerari, un passeig de 4,5 quilòmetres de longitud i 225 metres de desnivell, inclou diversos dels principals punts d’interès geològic i històric del municipi. Els primers van ser explicats per Xavier Mir, coordinador científic del geoparc, i els segons per Josep Maria Tirbió, regidor de Cultura i historiador local.
“Un dels punts de més interès és un compacte de roques mesozoiques, de fa 80 a 90 milions d’anys, amb les capes verticals. Són roques marines, de fons de mar, que durant la creació del Pirineu, quan van emergir les muntanyes, es van aixecar amb aquesta orientació”, explica Mir.
La ruta inclou un pas per una zona de contacte entre aquestes roques i un conglomerat de graves de riu litificades, és a dir, transformades en roca sòlida a base de processos de compactació, que tenen una datació que ronda els 50 milions d’anys. “Es van formar pels rius que drenaven l’aigua de pluja quan es va formar la zona axial (d’eix) del Pirineu”, anota.
Aleshores, després d’emergir la serralada, el que avui és el Pallars havia deixat de ser un llit marí. “Els rius del nord drenaven l’aigua cap al mar interior que ocupava el pla de Lleida, Tarragona i la major part de la vall de l’Ebre”, indica el científic, que afegeix que “com més gran era el pendent, més força anava agafant el cabal”. L’aixecament de les muntanyes i l’acceleració del cabal van ser processos paral·lels.
La Roca Foradada ofereix vistes cap a Senterada al nord i de la vall del Famisell al sud. Amb aquesta orientació i al seu abric es van fundar durant l’edat mitjana els nuclis d’Esplugues de Segur i de Pui de Segur, antecedents de la Pobla de Segur, que es va fundar l’any 1268, com a Ribera de Segur, segons es deriva d’una carta de població del vescomte Pere de Vilamur. Hi ha notícies d’Esplugues a final del segle X i de Pui a mitjans del XI.
Els tres nuclis van arribar a ser habitats de manera simultània, encara que amb un constant flux demogràfic de pèrdua al nord i creixement al sud vinculat a l’evolució de la societat.
El final de les ràtzies musulmanes al consolidar-se les fronteres del sud dels comtats d’Urgell i de Barcelona va propiciar el desplaçament de la població a zones més obertes, menys elevades i amb més aigua de la vall del Flamisell, la capital de la qual passaria a dir-se la Pobla. El mercat d’oli, farina i vi, i les indústries de llana i de lli, van ser la base del seu enlairament comercial previ al ferrocarril.
