El record amarg de la pesta porcina del 2001 torna a planar sobre ramaders d'Osona i Lleida amb la crisi actual

Lluís Vila, ramader d’Osona, recorda amb nitidesa l’impacte de la pesta porcina clàssica a finals del 2001, quan la malaltia va esclatar en una comarca amb gairebé un milió de porcs. El primer focus es va declarar en una granja de Calldetenes, a només 500 metres de la seva explotació, fet que va comportar el sacrifici de 200 truges. “Ho vam viure amb molta preocupació”, rememora Eudald Sentmartí, aleshores responsable del porcí d’Unió de Pagesos a Osona, una angoixa que, assegura, torna a planar ara amb la crisi de pesta porcina africana.

Vila explica que els sacrificis van coincidir amb una gran nevada i que les mesures aplicades van ser “dràstiques”, amb l’eliminació de tots els animals en un radi d’un quilòmetre del focus. Els primers dies van ser especialment durs: els porcs eren abatuts amb rifles i enterrats a les mateixes granges, amb fosses cobertes de sosa càustica. “Recordo els crits de les truges i la llum encesa tota la nit, no s’aturava mai”, relata. Més endavant, l’administració va enviar camions especialitzats des d’Holanda que van permetre un sistema de sacrifici més controlat i menys traumàtic.

A la Segarra, Joan Graells també va patir de ple les conseqüències del brot. A la seva granja de Guarda-si-venes va haver de sacrificar 500 porcs tot i que estaven sans, només per la proximitat amb una explotació infectada. “Va ser una pena i un espectacle molt dur, veient com mataven animals que no tenien el virus”, assegura. Graells adverteix que si avui s’hagués de repetir una situació similar “necessitaríem tractament psicològic”, tot i que es mostra confiat que, amb les mesures actuals, és molt difícil que el virus entri a les granges.

Més enllà dels sacrificis, un dels grans problemes va ser la immobilització del bestiar. “No sabíem on posar els porcs”, explica Sentmartí. Les zones de vigilància impedien treure animals en un radi de fins a 10 quilòmetres, fet que va provocar un col·lapse a moltes explotacions. A Osona es van arribar a declarar una vintena de brots en municipis com Vic, Manlleu o Taradell, i en poc més de mig any es van sacrificar obligatòriament uns 222.000 porcs de prop de 250 granges, amb un impacte econòmic de milions d’euros.

La crisi va acabar desencallant-se gràcies a les anomenades “mesures de mercat” impulsades des d’Europa, que van permetre comprar i eliminar porcs per alleugerir la pressió a les granges. Tot i les pèrdues, el sector en va sortir amb protocols de bioseguretat molt més estrictes, com tanques perimetrals i controls d’accés. Avui, davant l’amenaça de la pesta porcina africana, ramaders com Vila, Sentmartí i Graells admeten que el risc sanitari és el principal perill, però valoren que l’administració “ha actuat ràpid i amb contundència” per evitar repetir una crisi com la del 2001.