Maria Pilar Betriu Blasco, nutricionista: «Cuinar almenys cada dos dies millora molt la salut»

El llibre de la dietista i nutricionista Maria Pilar Betriu recull trenta anys de treball de camp i de reflexió sobre la nostra manera de menjar, des de la cuina de les besàvies i les àvies del Pirineu fins als reptes de les noves generacions.

Acaba de reeditar el llibre Alimentació i gastronomia a l’Alt Urgell. Quan comença el seu treball de camp?

Vaig començar l’any 1995 visitant els petits pobles i nuclis rurals de l’Alt Urgell i després vaig passar a recollir informació de la capital, la Seu. El 1999 ja vaig publicar la primera edició del treball, de la mà de Pagès Editors, però sabia que el treball havia de continuar.

Quin valor té per a vostè el llibre?

He doblat el receptari. Mantinc les receptes antigues, que recullen la manera de menjar des de mitjans del segle XIX fins a finals del XX, i incloc receptes noves que corroboren les arrels gastronòmiques i de l’alimentació de la comarca. Explico receptes iberes, com els ous al caliu, les escalivades o les carns a la pedra, que encara avui es cuinen. 

També hi ha receptes tradicionals de l’edat mitjana i cuina modernista, de quan les nostres àvies, de joves, van anar a treballar a cases de famílies burgeses de Barcelona, on van aprendre a cuinar amb mestres com Rondissoni. Quan van tornar al Pirineu van enriquir una alimentació molt bàsica (basada en escudella, verdura i conill o pollastre), amb canelons i plats de cuina festiva.

Quins canvis són els que ha detectat amb el pas d’aquests anys?

Ha canviat la manera de comprar i de menjar. La gent ja no compra a les botigues de barri, ni a les fruiteries o carnisseries. Ara és tot supermercat. La gent consumeix cada vegada més productes ultraprocessats. 

S’ha convertit en una normalitat. És cert que entre aquests trobem cuina mediterrània i sembla que la gent la consumeixi perquè el concepte li sona bé, però és una pena que sigui ultraprocessada per totes les substàncies químiques que porta per poder conservar-se.

Consumir aquest tipus d’aliment dia rere dia i any rere any és molt nociu. La consulta la tinc plena de gent jove que ja està malalta del sistema digestiu i al preguntar per l’alimentació no mengen res més.

Què és el que més la preocupa de l’alimentació d’avui?

Per a mi, la clau està en la matèria primera. Podem cuinar molt bé, però si el producte de base no és bo, no ens serveix de res. És molt necessari reivindicar el producte de proximitat, autòcton, la sobirania alimentària. Menjar sa comença per aquí. Quan un aliment ha de viatjar per mig món necessita conservants, additius i una llarga llista de substàncies químiques, deixant ja de parlar de la cuina sana.

A quin públic va dedicada la seua obra?

Aquesta edició la dedico molt als joves. Incloc un receptari actual pensat perquè s’animin a cuinar, a preparar carmanyoles, cremes de verdures i menjars per compartir amb amics i família.

Si els pogués dir una sola cosa, què seria?

Els diria que cuinin. No com ho feien les nostres mares i àvies, perquè aquell model ja no tornarà, però si aconsegueixen cuinar una vegada cada dos dies ja milloraran la seua salut de manera espectacular. Amb una mica d’organització es pot fer sense que sigui difícil ni impossible. Menjar més vegetal i més natural és el millor regal que es poden fer per al seu futur.