Pipes amb molt art: L’artista cubà Rafa Arzuaga crea autèntiques peces de col·leccionista

De l’Havana a l’Alta Ribagorça hi ha més que un oceà pel mig: hi és també el canvi de ritme, la recerca de serenitat i la troballa d’una nova manera d’entendre l’art. Rafa Arzuaga, escultor i artesà cubà amb 26 anys d’experiència, ha trobat a Vilaller el racó ideal per continuar donant vida a un singular ofici amb un nínxol molt selecte, la creació de pipes artístiques fetes a mà, autèntiques peces de col·leccionista que poden superar els 3.000 euros.

Arzuaga va arribar a Espanya el 2018 juntament amb la seua esposa, ciutadana espanyola, i la seua filla. A Cuba s’havia dedicat a l’escultura, però la seua curiositat el va portar a un terreny singular: el de les pipes de fumar. “Vaig anar al meu internet a Cuba, que era la biblioteca del museu de l’Havana, i vaig descobrir un món fascinant, una cultura ancestral present en moltes civilitzacions de forma innata”, relata. Des d’aleshores, va traslladar el seu llenguatge escultòric a un format diminut, en què l’estètica i la precisió tècnica van de la mà. Treballa principalment amb bruc de la Costa Brava, triat perquè té una elevada resistència a la calor i una bona capacitat per preservar el sabor del tabac. També fa servir bambú, ebonita, metacrilat i diferents metalls, molts dels quals importats d’Alemanya o els Estats Units. Cada pipa naix d’un esbós sobre paper i pot requerir entre vuit i vint dies de treball intens, depenent de la complexitat del disseny. “He aconseguit traslladar tota la meua experiència com a escultor a les pipes, el tema de les línies i el cubisme m’atreu molt en el moment de crear”, detalla. Les més elaborades es converteixen en petites escultures que representen figures humanes, cranis o sirenes. “Cada peça em suggereix la següent. La inspiració no s’acaba”, afirma Arzuaga, que apunta que “per sort el temps aquí sembla infinit”.

Encara que algunes de les seues obres sorgeixen per pura inspiració, la majoria es fan per encàrrec. La seua clientela, distribuïda en països com els Estats Units, Alemanya o Xina, valoren no només la bellesa de les pipes, sinó la perfecta funcionalitat. “Cada peça té un destinatari que la compra, la manté i l’entén. Això marca la diferència”, destaca. En una ocasió, va subhastar a Shanghai una de les seues creacions i va destinar la recaptació a una llar d’ancians. Arzuaga defensa que fumar en pipa no és un hàbit tan nociu com els cigarros, “sempre que es faci amb moderació”. “No s’inhala el fum, i el procés és gairebé ritual”, explica, aclarint que més que fumador és un usuari “ocasional i passional”, motivat per poder testejar les seues creacions. El seu taller de Vilaller s’ha convertit també en un espai d’aprenentatge per a la seua filla, que comença ara a interessar-se per aquesta passió. “És un dels regals més grans que m’ha donat la vida”, confessa.