Un segle de bars i cabaret

Aquí tenéis nuestra casa / De política ni hablar / Respetar los intereses / Y antes de marchar, pagar”, recomanava a la clientela la mítica llegenda que presidia el mirall de la barra d’El Perú de Binèfar, bar o cantina segons l’etapa i que als anys 50 i 60 va funcionar com a cabaret, una cosa infreqüent fora de la ciutat.

José Turmo Murillo va obrir El Perú als anys 50 en una antiga fleca el forn de la qual va passar a ser ocupada per “un petit escenari on els caps de setmana, els dissabtes i diumenges, es programaven espectacles de varietés”, explica la historiadora local Silvia Isábal.

Els espectacles eren, “segons tinc entès, per a tota la família”, malgrat que el local va generar la seua pròpia llegenda. “Una vegada acabada l’activitat habitual, tancava i es quedaven alguns clients fixos, VIP de la societat de l’època, per córrer-se les seues gresques”, anota Isábal, en una versió que corroboren diversos octogenaris locals que el freqüentaven.

Eren temps d’ambigüitats controlades, en ple franquisme, i Turmo va dissenyar la seua pròpia estratègia de supervivència: obligava les noies que treballaven al local, ja fos de manera ocasional o estable, a assistir a la primera missa dominical. El ritual combinava l’aparadorisme i la pietat.

El Perú, el rètol del qual torna a ser visible al número 2 del carrer Tamarite pel desgast de la calç que el cobria, va iniciar fa gairebé 80 anys l’oferta d’hostaleria en aquest carrer, una activitat que va cessar el 31 de desembre amb el tancament del Mesón la Litera, una referència gastronòmica de la comarca. Entre l’obertura d’un i el tancament d’un altre, el carrer Tamarite va acollir pubs com El Rosigón i Krifos, físicament contigus a l’inicial i coetanis de l’últim diversos anys.

Aquesta simultaneïtat es va donar entre els anys 80 i els inicis del segle XXI, quan l’hostaleria nocturna i l’activitat musical van situar la capital lliterana com a punt de referència en desenes de quilòmetres al voltant.

Aquella activitat s’esllangueix ara, amb Novecento i Tau/Zeta com a últims pubs en un municipi on van arribar a conviure al voltant d’una vintena. Tanmateix, no passa el mateix amb el conjunt de la restauració, que travessa una etapa de puixança a la localitat, amb una trentena de negocis i gairebé mig miler de treballadors.

Les estadístiques de la Seguretat Social recullen l’existència de 28 activitats empresarials en les quals treballen 442 assalariats, als quals s’afegeixen 46 autònoms més. Aquest volum d’ocupació, de novembre de l’any passat, l’últim mes amb dades disponibles, duplica el de fa una dècada, quan el desembre del 2015 operaven 25 empreses amb 58 treballadors per compte propi i 65 empleats.

El creixement és notable també en relació amb l’etapa anterior a la pandèmia, quan hi havia només una activitat empresarial més (29) però s’ocupava la meitat de personal: 246 treballadors, 45 d’autònoms.