La CHE detecta residus de plaguicides d’ús prohibit en vuit rius de Lleida i la Franja

“Es proposa a les comunitats de regants l’adopció de mesures d’ús sostenible de plaguicides, evitant o minimitzant la contaminació difusa de les masses d’aigua” i “reduint en la mesura possible la seua aplicació” a prop de rius, canals i aqüífers, assenyala l’últim Informe de Plaguicides de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), que adverteix de l’elevada presència de residus d’aquests productes químics, molts dels quals prohibits des de fa dècades, en rius i en preses d’aigua de reg i de proveïment urbà.

En catorze estacions de les conques del Segre i la Noguera Ribagorçana es van registrar quantitats excessives de residus d’algun plaguicida al llarg del 2024 i en tres més els positius van ser freqüents. També hi ha hagut alertes en tres estacions més que no estan incloses oficialment a la xarxa i ubicades a Cervera, Torres de Segre i Lleida, aquesta última aigües avall de la depuradora.

De fet, vuit rius de Lleida i la Franja han estat declarats oficialment “en mal estat” per la CHE per l’elevada presència de plaguicides a les seues aigües. Es tracta del Sió, el Corb i l’Ondara al llarg de tot el seu curs, la Noguera Ribagorçana des dels canals d’Alfarràs i el Segre des que va rebent l’aportació dels anteriors fins a la seua desembocadura a l’Ebre, d’una banda. I per una altra, el Clamor Amarga en tot el seu curs, l’Alcanadre des del Flumen i el Cinca des que els rep fins a l’Aiguabarreig.

En tots aquests rius, i també al canal de Seròs, hi ha punts en els quals la concentració de residus de glifosat, un herbicida d’ús autoritzat fins a finals del 2022 a la UE, supera els nivells legals.

Aquest és un dels nou plaguicides sobre els quals la CHE demana de tenir especial cura davant de la freqüència amb què la seua presència supera les normes de qualitat ambiental o els límits de quantificació analítics.

La llista resulta cridanera, ja que, en realitat, suposa una crida a deixar d’utilitzar productes químics que porten anys prohibits. De fet, únicament l’ús del glifosat i l’oxadiazon continuen estant autoritzats. L’AMPA és un derivat del glifosat després de metabolitzar-se pel riu.

El llistat inclou el clorpirifòs (prohibit el 2020 a la UE), el dicofol (1994 a Espanya), el metolachlor (2023 a la UE), la terbutilazina (2003 a Espanya i 2011 a la UE), l’imidacloprid (2018 a la UE) i la terbutrina (2004 a la UE).

Bona part d’aquests productes han estat detectats en vuit dels rius principals de Lleida (tots tret de la Pallaresa i la Garona) i la Franja, fet que apunta a un ús sostingut anys després de la seua prohibició pel seu perill per a la salut.

Resulta cridanera la presència al Clamor Amarga, al Cinca a Fraga, al Sió a Balaguer i al Corb a Vilanova de la Barca de HCH, l’hexaclorohexà que constitueix el principi actiu del letal insecticida lindà, prohibit el 2008 a la UE i que no es fabrica a Espanya des de finals dels anys 80.

“En diversos punts de control de la conca del Cinca s’han detectat isòmers (molècules) d’HCH”, ressenya l’informe, que afegeix que aquest residu sí que “s’ha detectat en anys anteriors” a la capital de la Noguera.

La pol·lució s’intensifica “no de manera puntual sinó continuada”

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre destaca “l’afecció que suposa” en la qualitat de l’aigua “la normalització” de la presència de glifosat, un herbicida d’ús legal, i d’AMPA, un metabòlit o molècula derivada d’aquest, una cosa que passa “no de manera puntual sinó continuada”. La concentració en moltes preses d’aigua, com les del canal d’Urgell, el pont de Gualter o la Granja d’Escarp, totes al Segre, superen els nivells permesos, anota l’estudi. Això, afegeix, “obliga a alertar els proveïments individuals afectats i les autoritats competents” autonòmiques perquè implementin “l’adopció de mesures corresponent”.

“La contaminació procedent dels sistemes de reg és més elevada”

“La contaminació procedent dels retorns dels sistemes de reg (Bardenas, Monegres, Aragó i Catalunya, i Urgell) és més elevada”, conclou l’informe sobre plaguicides de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que destaca l’alta presència d’aquests residus químics a la xarxa fluvial de la conca. El document ressalta la densitat del glifosat, d’ús legal, i l’AMPA, un metabòlit o molècula derivada d’aquest mateix producte, i crida l’atenció sobre com la seua “elevada concentració” emmascara altres substàncies. “Es tracta d’un salt qualitatiu i generalitzat que obliga a una vigilància més atenta en les captacions d’aigua per a consum humà”, afegeix.