Tàrrega guanya població i obté un nou rècord al vorejar els 20.000 habitants
La capital de l’Urgell va tancar el padró del 2025 amb 19.614 veïns, 347 més, xifra que suposa un increment d’un 1,8%. Consolida el seu creixement demogràfic durant onze anys consecutius
Vista de la ciutat amb neu el 5 de gener passat al migdia. - LAIA PEDRÓS
El creixement demogràfic de Tàrrega continua la tendència a l’alça i el 2025 va arribar a una xifra rècord, amb 19.614 habitants inscrits al padró. La capital de l’Urgell ja encadena onze anys consecutius guanyant població amb 3.066 nous veïns registrats durant aquest període, la qual cosa representa un augment del 18% des del 2015.
Segons l’última actualització de les dades, a 31 de desembre del 2025, la ciutat va sumar 347 nous empadronats l’any passat, un 1,8% més. És un augment una mica inferior al de l’any passat, quan es van empadronar 462 persones, un 2,4% més que el 2023.
Una de les dades destacades és que el 2025 hi va haver 172 naixements enfront de les 135 defuncions, per la qual cosa el creixement vegetatiu va ser positiu. La distribució per sexes voreja la paritat, amb 9.847 homes i 9.767 dones. Pel que fa a edats, 3.805 veïns són menors de 18 anys mentre que 3.333 tenen 65 o més anys. La franja d’edat més nombrosa és la de 49 anys, amb 368 persones inscrites. Hi ha quatre persones centenàries i la de més edat té 103 anys.
A diferència de l’any anterior, els diferents pobles que conformen el terme municipal de Tàrrega van augmentar la població el 2025. Es van registrar 9 veïns nous, una xifra que representa un 1,5% més que el 2024. Sumen 590 persones, distribuïdes en el Talladell (242 habitants, 6 més), Claravalls (129, 8 més), Altet (105, 5 més), la Figuerosa (56, deu menys) i Riudovelles (10, 2 menys).
L’alcaldessa, Alba Pijuan, va valorar molt positivament les noves dades del padró municipal i va destacar “l’elevat nombre de naixements a la ciutat, que trenca amb la tendència actual del país”. “Això ho estem notant amb l’augment d’escolarització, la qual cosa suposarà augmentar línies escolars”, va apuntar.
Pijuan va remarcar a més que “hi ha més menors de 18 anys que de la tercera edat, fet que demostra que tenim una població molt jove i amb potencial”. Finalment, la primera edil va apuntar que “si continua la tendència actual, en un o dos anys podríem arribar a 20.000 habitants”, la qual cosa implicaria un salt qualitatiu. “Ens permetria accedir a totes les competències en l’àmbit municipal i disposar de més finançament i ajuts, ja que passaríem al rang de ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants”, va detallar.
La població amb nacionalitat del Marroc continuava sent la més nombrosa d’origen estranger (1.939 habitants, 92 més), seguida de Romania (810, 39 menys), Ucraïna (644, 12 més), Colòmbia (382, 47 més), Bulgària (181, 5 més), el Senegal (165, 10 més) i el Perú (125).
A Tàrrega conviuen actualment persones de fins a setanta-quatre nacionalitats diferents. Val a assenyalar que fa un any hi havia empadronats ciutadans de 71 nacionalitats, un total de 5.078 persones.
Persones de 74 nacionalitats diferents conviuen al municipi
L’increment demogràfic a Tàrrega al llarg de l’última dècada es deu en part a l’arribada de veïns forans que s’han inscrit al padró municipal. A finals del 2025, la capital de l’Urgell comptava amb un total de 5.328 veïns d’origen estranger, xifra que suposava el 27,17% del cens (un augment de 0,81 punts en relació amb l’any 2024).
