ENERGIA
L’Estat veta l’última línia d’alta tensió entre Lleida i Osca que va impulsar Forestalia
El ministeri de Transició Ecològica la rebutja pel seu alt impacte ambiental. Va topar amb rebuig ecologista i dels ajuntaments i veïns dels municipis afectats al Segrià i les Garrigues
Imatge d’arxiu d’una protesta contra línies d’alta tensió a Lleida. - JORGE AGUSTÍN
L’Estat ha rebutjat l’última línia d’alta tensió promoguda per Forestalia a través de Lleida i Osca. Es tracta d’una infraestructura de 220 kV i un traçat de 115 quilòmetres de longitud que havia topat amb oposició ecologista i de veïns i ajuntaments dels municipis afectats del Segrià i les Garrigues. El ministeri de Transició Ecològica ha formulat aquest mes una declaració d’impacte ambiental desfavorable al projecte, a l’apreciar “possibles impactes negatius sobre el medi ambient” i considerar que les mesures que proposa el promotor per pal·liar-los “no són garantia suficient d’una adequada prevenció, correcció o compensació”.
El traçat oscenc de la línia, de 31 quilòmetres, havia de passar els termes municipals de Vilanova de Sixena, Ontinyena, Penyalba, Candasnos, Vallobar i Fraga. El tram lleidatà, per la seua part, havia de sumar prop de 85 quilòmetres a través dels termes municipals d’Alcarràs, Soses, Torres de Segre, Lleida, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, les Borges Blanques, Juneda, Torregrossa, Puiggròs, Arbeca, l’Espluga Calba, els Omellons i Fulleda. Havia d’acabar en una subestació a la localitat tarragonina de l’Espluga de Francolí.
El promotor va presentar en el seu dia dos alternatives: una línia íntegrament aèria amb cables sobre torres i una altra que transcorreria soterrada al llarg de més de 80 quilòmetres.
La resolució del ministeri, publicada divendres passat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), recull valoracions tant de la Generalitat de Catalunya com del Govern d’Aragó, entre les quals destaquen objeccions a l’impacte paisatgístic i el deteriorament que podria ocasionar en zones de connexió entre diferents espais protegits de la Xarxa Natura.
Per tot plegat, el ministeri conclou que “el projecte en el seu conjunt i configuració actual no resulta ambientalment viable”.
La línia a través de Lleida i Osca estava vinculada a mitja dotzena de parcs eòlics en territori oscenc, rebutjats també per la resolució del ministeri. Forestalia va iniciar la tramitació d’aquestes centrals eòliques i la línia d’alta tensió el 2025, poc després que decaiguessin les dos línies de molt alta tensió (MAT) de 400 kV que el grup Forestalia promovia entre les dos províncies: la que havia de creuar el Pallars Jussà i la que havia de travessar el sud del Segrià i les Garrigues (vegeu el desglossament).
L’altra, que havia de travessar el sud del Segrià i les Garrigues, està pendent de resolució administrativa, però no pot construir-se: ha perdut la connexió a la xarxa elèctrica que tenia assignada, al no completar la tramitació ambiental en el termini de quatre anys que estableix com a límit la legislació espanyola.
Carpetada a dos MAT que la firma projectava al Pirineu i el pla
Les tres línies d’alta i molt alta tensió que Forestalia ha projectat els últims anys a través de Lleida i Osca compartien un mateix objectiu: transportar l’energia generada per centrals solars i eòliques a Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. El rebuig del ministeri de Transició Ecològica a la línia de 220 kV arriba després de quedar descartats els projectes d’altres dos de 400 kV previstes a les comarques lleidatanes. Una havia de transcórrer pel Pallars Jussà i finalitzar en una nova subestació a Isona i va ser desestimada per un informe ambiental desfavorable de la Generalitat.
