Pastorejar per complir un somni
Dos joves dels Alamús i Espot estableixen la seua explotació ramadera a Pinós després de superar nombroses dificultats. La parella compatibilitza la vocació amb altres feines
Eric Gaspà i Nereida Segovia dirigint el seu ramat de més de 400 ovelles.
Nereida Segovia és dels Alamús i Eric Gaspà es va criar a Espot. Són parella i viuen a Pinós. Fins allà els ha portat el somni de tenir una explotació ramadera. El procés per aconseguir-ho, tanmateix, ha estat tortuós. Tant, que van estar a punt d’abandonar.
Els dos es van fer cèlebres al seu poble d’adopció fa unes setmanes, quan van explicar la seua experiència en un dels programes més vistos de TV3, El Foraster, on van narrar com la vida els ha portat tan lluny de casa. “Ens vam conèixer a Mollerussa, on estudiàvem”, explica la Nereida, que no s’ho va pensar quan l’Eric va decidir tornar al Pallars. “Jo aquí no tenia feina, i com que m’agrada molt la muntanya, me’n vaig anar amb ell.” L’Eric feia de cambrer en aquell moment, però “tenia set ovelles, i les cuidava com a hobby, fins que vaig decidir canviar de vida”.
El fet de no procedir de família ramadera va ser la primera gran dificultat que es van trobar. “Començar de zero t’obliga a invertir molt”, afirma l’Eric, i afegeix que, a més a més, “no podíem ampliar perquè no teníem accés a més terres”. I aleshores va arribar la pandèmia. “En aquell moment vam tocar fons”, admet la Nereida. Fins que la màgia d’internet els va oferir una sortida. Una iniciativa de Repoblem els va posar en contacte amb un jove que tenia terres disponibles a Pinós. “Ens vam posar d’acord i al final hem unit els nostres camins”, recorda la Nereida. Aquest mateix jove també els va ajudar a resoldre un altre problema: trobar lloc on viure, i finalment es van establir a Torà, on viuen des de ja fa quatre anys.
Des d’aleshores, el ramat ha anat creixent i s’atansa ja a les 500 ovelles, però l’experiència, expliquen la Nereida i l’Eric, els ha ensenyat que és vital garantir-se uns ingressos fixos “si un mes ens va malament” amb el ramat. “Jo estic en una guarderia i l’Eric transporta bestiar”, explica la jove. No obstant, els dos ja veuen a l’horitzó la seua pròxima etapa: instal·lar-se aquest estiu en una masia que estan rehabilitant a Pinós.
Ambdós es mostren satisfets amb el camí que han recorregut, però tenen un consell per als que pensen a canviar de vida. “Cal tenir ganes, ser persistent, no defallir i tenir un punt de sort”, diu l’Eric. I afegeix: “I sobretot, no quedar-te amb la primera idea que tinguis.”
