Lleida, amb el 95,7% del sòl saturat: no hi cap més aigua

El balanç hídric d’Aemet emès el 27 de gener xifra en un 95,7% la saturació del sòl a pràcticament tota la província de Lleida i en un 144% el percentatge de pluja des de setembre sobre el valor normal.

El gener passat es va tancar amb 107 litres d’aigua acumulada a Lleida ciutat, la segona xifra més gran en 114 anys. Contrasta amb els 120 registrats durant l’últim any de la recent sequera.

Els principals pantans de la Ribagorçana estan al 75% de capacitat, amb 796 hectòmetres. Els del Segre, al 88%, amb 428 hectòmetres.

Un sòl saturat

Més enllà del col·lapse de carreteres, immobles i línies de tren, les copioses pluges del mes passat (el segon gener més humit des del 1913) estan portant a l’extrem la capacitat dels terrenys agraris per rebre i drenar més aigua. Els mapes amb què treballa l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) situen el nivell de saturació del sòl a la pràctica totalitat de les comarques de Lleida en poc més del 95%.

L'Aemet, en el seu balanç hídric, analitza la humitat acumulada al terreny, amb un mapa que mostra nivells alts o molt alts a finals de la darrera setmana de gener de 2026. La humitat supera el 98 per cent en aproximadament la meitat de la Península Ibèrica, especialment a les zones oest, nord i nord-oest. La previsió meteorològica per als pròxims dies suggereix que aquests nivells es mantindran o s'estendran a noves àrees.

Què passa quan el sòl 'desborda'?

L'escorrentia és el flux d'aigua que es produeix quan un curs o terreny supera la seva capacitat d'emmagatzematge. Pot ser subterrània o superficial. Aquesta última, la que sorgeix a la superfície, es dirigeix de manera natural cap als rius, segons la conca hidrogràfica corresponent. És precisament aquesta escorrentia superficial “la que genera més danys” si no es gestiona o canalitza de forma adequada. Les pluges torrencials són cada vegada més freqüents i amb elles, els despreniments de terra. Aquesta escorrentia pot afavorir lliscaments de terres, despreniments de roques o l'arrossegament de material que pot provocar la colmatació a les preses, és a dir, l'acumulació progressiva de sediments al fons d'aquestes estructures.