“Jo parli cerdà”: impulsen una campanya per promoure l'ús d'una variant dialectal de la Cerdanya

Què és un tartallotja? O un sapandall? I un bregafaient? O un pixarabent? Les quatre són paraules pròpies de la parla ceretana, la varietat dialectal de la Cerdanya, que s’ha anat perdent en les últimes dècades. La manera típica de la parla de la Cerdanya té unes característiques pròpies molt relacionades a les del Conflent i el Rosselló, però ha quedat apartada amb l’homogeneïtzació i predomini de les llengües principals i pel gran volum de turistes que rep la comarca, amb un gran pes dels de Barcelona.

Ara, un grup de ciutadans, sota el paraigua del Grup de Recerca de Cerdanya, ha iniciat una campanya per “dignificar i promocionar” l’ús de la parla ceretana, sobretot entre els més joves, amb un conjunt d’accions de caràcter comunicatiu i de formació.

L’acció més visible són unes samarretes impreses amb vocables ceretans, al davant i al darrere, que ja circulen per tota la comarca.

La primera, de color verd, va dedicada a la paraula rufaca, que és com denominen a la Cerdanya les tempestes de vent i neu. La segona, que ja s’ha comercialitzat, porta impresa la paraula tartallotja, que s’utilitza per referir-se a una persona molt xerraire i tossuda.

La iniciativa pren com a exemple la campanya que es va iniciar fa uns anys i ha aconseguit molta repercussió al Pallars Sobirà amb paraules típiques locals.

De manera paral·lela, l’entitat també impulsa una campanya, amb el suport en aquest cas del consell comarcal de la Cerdanya i la seua àrea de cultura, per promocionar el coneixement de la variant dialectal a les escoles de la comarca. Ho farà amb l’entrega de dos llibres que es treballaran amb els alumnes. També estudien crear un diccionari digital, similar a un traductor catalanoceretà.

Manel Figuera, professor de català jubilat i escriptor, és membre de la junta del Grup de Recerca de Cerdanya i també l’impulsor d’aquesta iniciativa per recuperar la variant dialectal.

Figuera explica que la parla ceretana “forma part dels dialectes septentrionals del català, rossellonès, i s’està perdent a nivell popular”. “Està en perill de desaparició, perquè només es parla entre els veïns dels dos extrems de la comarca. D’una banda, al Baridà (subcomarca de la vall del Segre, a tocar de l’Alt Urgell), i de l’altra, a l’alta Cerdanya”, afegeix.

L’objectiu del projecte és “donar a conèixer que aquesta manera de parlar ha existit i continua existint”.

L’escriptor ho té clar: “Cal motivar sobretot els més joves perquè assumeixin el dialecte com a seu i puguin recuperar frases fetes per utilitzar-les en el dia a dia.”