El Parlament tramita per lectura única la llei sobre el reconeixement de la singularitat de l’Aran

El Parlament ha tramitat aquest dimecres per lectura única la llei sobre el reconeixement de la Val d’Aran. A proposta dels grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, el text acorda, entre d’altres, un reforç del paper del Parlament com a garant de l’autogovern aranès. En aquest sentit, es vol garantir que el reconeixement legal de la singularitat de l’Aran no resti merament declaratiu, sinó que tingui una aplicació pràctica i efectiva dins el marc normatiu català, contribuint així a la consolidació del seu autogovern i a l’enfortiment de la seva personalitat institucional pròpia. S’ha votat per 107 vots a favor dels grups que han presentat la proposta i Aliança Catalana, 11 en contra de Vox i 15 abstencions del PP.

La diputada del PSC Neus Comas ha incidit en el fet que l’Aran és una “entitat territorial particular” dins de Catalunya, amb una “realitat institucional singular” reconeguda de manera expressa per l’Estatut i desenvolupada per la seva legislació pròpia a través de la Llei de règim especial de 2015. En aquest sentit, ha remarcat el compromís del Govern socialista amb la Val a través de les dues comissions bilaterals que ja s’han celebrat aquesta legislatura i ha apostat per mantenir aquest reconeixement jurídic i administratiu.

La diputada de Junts Jeanine Abella ha aprofitat per insistir en la forma com es gestionen algunes competències des de l’Aran partint de la base de la realitat del Pirineu. En aquest sentit, ha reivindicat els drets d’aquesta zona del país i la necessitat de tenir igualtat d’oportunitats i ha criticat que el conseller Dalmau anunciés el cap de setmana passat al Pallars Jussà 280 MEUR per al port de Perves quan “en dos anys no han estat capaços de licitar la segona fase del port de Comiols per un import de 21 MEUR”.

La diputada d’ERC, Ester Capella, ha destacat que la proposta aprovada representa un “pas més” per garantir el reconeixement de l’Aran i que aquest no es quedi amb “paraules mullades”. Així, ha reivindicat que és una proposició amb un article únic per modificar una disposició addicional, un decret que aprova el text refós d’una llei. D’aquesta manera, ha afegit que s’estableix que la llei municipal i de règim local de Catalunya només s’aplicarà a l’Aran i al seu Conselh Generau en absència de regulació específica i sempre respectant la seva posició singular d’acord amb les previsions especials del seu règim propi.

El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha defensat que des de la seva formació es comprometen a seguir treballant per una Catalunya que “reconegui i empoderi” totes les seves realitats sense jerarquies, sense imposicions, des de la descentralització i amb garantia de l’autogovern.

Des de la CUP, Xavier Pellicer ha destacat que es tracta d’una modificació en el marc de la legalitat, que és dins les atribucions autonòmiques estatutàries i que “està lluny del que pensa la CUP” sobre com s’hauria de reconèixer tant a l’Aran com als Països Catalans, que és “el dret a la plena sobirania nacional i a decidir l’autodeterminació dels pobles”.

El PP, que s’ha abstingut en la votació, ha dit en boca del diputat Juan Fernández que el debat sobre l’Aran és de caràcter “essencialment declaratiu, simbòlic i sobre reafirmacions polítiques i institucionals”. En aquest sentit, ha afegit que tot i entendre el valor de la declaració, consideren que no resoldrà cap dels problemes estructurals de la Val d’Aran, de la qui consideren que necessita “molt més que declaracions solemnes” i infraestructures dignes del segle XXI.

Rafael Villafranca en nom de Vox ha defensat el vot contrari de la formació considerant que la proposició és innecessària i “perillosa” com a possible font de futurs conflictes i litigis. Segons Vox, l’Aran ja disposa d’un marc normatiu suficient que garanteix la seva singularitat.

Finalment, Sílvia Orriols d’Aliança Catalana, que ha votat a favor de la proposició, ha dit que tenen el deure de reconèixer i respectar les realitats nacionals internes i que no es pot tractar l’Aran com una fórmula genèrica ni aplicar-li solucions centralitzades “ideades als despatxos de Barcelona”.