INFRAESTRUCTURES
La CHE rectifica i ‘indulta’ l’assut de Massalcoreig per salvar-ne els regs
Fa més d’un segle que la concessió està anotada a favor dels regants de ‘Malcoreig’
L’assut de la Sècla és al Cinca al seu pas per Fraga.
Un kafkià episodi de dislèxia toponímica i/o administrativa, sense descartar que s’hagués produït una barreja de totes dos, ha estat a prop de provocar una calamitat de grans, i greus, dimensions al Baix Segre i el Baix Cinca: fa més d’un segle que la concessió d’aigua de reg de la qual és titular la comunitat de regants de Massalcoreig està inscrita a favor de la “Codad. de Regantes de Malcoreig” al Llibre d’Aprofitaments de la Conca de l’Ebre, i aquesta circumstància ha tingut dos mesos i mig sota amenaça de demolició l’assut del Cinca a Fraga en la qual es troba la seua presa.
Miteco
“L’assut s’eliminarà de la llista de candidats” a la demolició per tornar el seu flux natural al riu, indica el Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica) a Sara Bailac, la senadora lleidatana d’ERC, en una resposta parlamentària amb la qual el Govern central admet l’error i conclou la polèmica. El conflicte va començar a primers de desembre, quan SEGRE va avançar la presència de l’assut a la llista de candidats, en la qual en figuren tres de Lleida que no tenen ús a data d’avui. Es tracta dels del riu Toran a Canejan, el Set al Cogul i el barranc dels Quadros a Torà, a què s’afegeix una séquia, que travessa el barranc de Seròs, a Talarn. La notícia va fer que es mobilitzessin per evitar la demolició l’ajuntament i els regants de la Sècla, una comunitat de 600 hectàrees amb una presa alternativa al Canal d’Aragó i Catalunya. La petita presa, una paret de roques en el curs del Cinca, entre l’estadi de l’Estacada i el pont de l’N-II, va ser inclosa pels tècnics de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) entre els “assuts seleccionats com a candidats per a la seua demolició” en el pròxim PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) i dins del programa Ebro Fluye, que té per objectiu restaurar la continuïtat dels sistemes fluvials.
Antecedents
La candidatura responia al fet de “no haver-se trobat en un primer moment un dret concessional associat a l’esmentada infraestructura”, assenyala la resposta, que narra com, “després dels dubtes sorgits, s’ha revisat aquest assut en concret i s’han localitzat antecedents”. La concessió original, a favor d’un molí, data del 28 de setembre del 1908. El dret dels regants és del 1954, per la qual cosa venç el 2029.
