Més neu que mai al Pirineu de Lleida
La pluja i les temperatures activen un incipient desglaç al Pirineu de Lleida, més intens al Segre. Rialb i Oliana es queden sense capacitat per emmagatzemar cabal, encara que poden desviar-lo a l’Albagés, i només Sant Antoni té espai a la Pallaresa

reserva de neu al pirineu
Els quatre grans rius de Lleida –la Garona, la Ribagorçana, la Pallaresa i el Segre– afronten els propers dies un avançament del desglaç quan les capçaleres emmagatzemen els volums més grans de neu acumulada des que n’existeixen dades: 942 hm3 d’aigua segons el sistema Erhin (Avaluació dels Recursos Hídrics procedents de la Innivació) de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), prou per omplir els embassaments d’Oliana, Rialb, Santa Anna i Sant Antoni.
Una altra cosa és que aquesta inusual acumulació de neu hagi d’aprofitar-se del tot en termes econòmics. En algunes conques veïnes ja es descarta aquesta opció després que les pluges i la pujada de la temperatura dels últims dies hagin anticipat el desglaç i obligat a efectuar desembassaments de 300 m3/s a Mediano-Lo Grau i de 150 a Barasona al no poder emmagatzemar els cabals del Cinca i l’Éssera.
Aquests 450 m3/s, als quals se n’afegeixen més de 50 de l’Alcanadre i els gairebé 10 de la Clamor Amarga, i 90 del Segre, anticipen negaments a les terres guanyades al Cinca i al Segre a la seua zona de confluència.
Les dades del sistema Erhin situen les reserves de neu, segons la zona, per sobre del percentil 90 i del 100 de l’últim quart de segle. Hi ha l’equivalent a 376 hm3 d’aigua a la Pallaresa, a 141,9 a la Garona, a 138,4 a la Ribagorçana i a 289,6 al Segre i el Valira.
Aquesta última conca és la que primera en la qual la neu liquada passarà de llarg. La CHE pronostica per a aquesta setmana el descens de 74,6 hm3 d’aigua procedent de la neu en un incipient desglaç, la consolidació o reversió de la qual dependrà de la meteorologia. Aquest volum d’aigua supera l’espai disponible als embassaments de Rialb (35 hm3) i Oliana (tot just 3).
Les previsions apunten per a aquests dies més pluja que neu a la capçalera i temperatures de fusió per sota dels 2.000 metres d’altitud a partir de diumenge, un escenari favorable per a aquest incipient procés de fusió de la neu.
Aquesta mateixa situació es donarà a la Ribagorçana i la Pallaresa també.
El Segre no baixa de 45 m3/s des de dimecres a Organyà, on ja ha tingut pics de més de 70, indicatius de l’incipient desglaç que, en qualsevol cas, generarà cabals de sobra per avançar les proves de càrrega de l’Albagés, que avui començarà a rebre aigua procedent de Rialb per a aquest objectiu.
El desglaç, que es dona quan la fusió (o la suma d’aquesta i de la sublimació) supera en volum la neu que cau, no ha començat a la resta de conques, encara que l’aportació és elevada, amb més de 30 hm3 setmanals, a la Pallaresa, el cabal de la qual ha crescut des de dimecres en una forquilla de 30 a 56 m3/s a Collegats.
Amb Terradets al 98,5%, Camarasa al 94% i Sant Llorenç al 95%, la capacitat de laminació i/o d’emmagatzemament a la Pallaresa es redueix a 53 hm3 a Sant Antoni. L’espai disponible a Canelles (120 hm3), Santa Anna (37) i Escales (30) per la hiperregulació de la Ribagorçana situen aquesta conca com l’única amb marge per administrar el desglaç.