L'encariment dels lloguers: “Al Pirineu hi ha molt habitatge que està segrestat pel turisme”

“Hi ha gent malvivint en furgonetes i caravanes, i places de sanitaris i de mestres sense cobrir per la dificultat de pagar un lloguer”, explica Núria Ferrando, del grup d’Habitatge de Pirineu Viu. “Al Pirineu hi ha molt habitatge segrestat pel turisme. El nombre de pisos dedicats al turisme s’ha disparat l’última dècada, i la majoria no estan declarats ni controlats”, afegeix.

Sembla haver-hi consens entre institucions, estudiosos i societat civil que aquest fenomen ha encarit els lloguers residencials. Dos capitals de comarca del Pirineu concentren els lloguers més cars entre les poblacions del seu rang: la renda mitjana mensual és de 689 € a Vielha i de 556 € a la Seu d’Urgell, és a dir, de més de 8.000 i de prop de 7.000 a l’any, segons dades de la Generalitat.

Aquest nivell de preus supera en el primer cas el 33% de la renda mitjana disponible (els ingressos legals de tot tipus una vegada descomptats impostos i cotitzacions) i s’atansa al 27% en el segon, segons els registres de l’Agència Tributària. Però la pressió econòmica és en realitat superior, ja que la mitjana de la renda disponible, és a dir, el màxim que ingressa la meitat de contribuents que menys guanya, és 4.000 euros inferior a cada una d’aquestes localitats.

I això significa que per a la meitat dels contribuents l’esforç financer de pagar un lloguer supera el 32% a la capital de l’Alt Urgell i passa del 40% a la d’Aran. “Hi ha gent de 40 anys que no estan al carrer, però hauria d’estar emancipada i no ho està perquè el lloguer se’ls emporta mig sou”, anota Ferrando.

Les següents capitals de comarca per exigència econòmica per al lloguer per a la renda mitjana són Lleida (26,35%), Tàrrega (25,71), Sort (23,44%) i Balaguer (23,39%). Tanquen la llista Tremp (19,96%) i el Pont de Suert (20,43%).