La Generalitat planteja utilitzar ‘filtres verds’ per depurar l’aigua residual de 400 pobles

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) planteja utilitzar filtres verds per depurar les aigües residuals de prop de 400 nuclis del Pirineu de Lleida que ara mateix no tenen sistemes de sanejament dels seus abocaments urbans.

Els responsables de l’ACA han proposat a la CHE incloure al nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) la possibilitat d’implantar en les petites localitats lleidatanes de la conca de l’Ebre, que es concentren a la muntanya lleidatana, “sistemes de tractament primari”, és a dir, processos de sedimentació i filtració en terrenys amb arbres com pollancres i salzes, sense descartar una lleugera sedimentació prèvia per decantació.

“És interessant buscar solucions que permetin continuar atenent el sanejament dels nuclis de petita dimensió”, assenyala l’al·legació de l’ACA als documents bàsics del PHE. L’agència considera “interessant plantejar uns objectius que permetin aconseguir la millora del medi hídric a un cost compatible amb l’escomesa dels grans reptes que té plantejats el sector del sanejament”.

Es tracta, en definitiva, de buscar una solució per a una equació complexa: complir els reiteradament incomplerts objectius ambientals quan la UE eleva les exigències, i fer-ho amb una factura assumible per a les arques públiques i un ciutadà que se situa com a principal pagà pel principi de la recuperació de costos.

L’ACA té localitzats com a pendents de disposar de sistema de sanejament un total de 512 nuclis de menys de mil habitants equivalents, un concepte en el qual un veí correspon a una unitat, un porc a tres, una vaca a quatre i un restaurant, mig per cada comensal diari. Més del 90% d’aquestes localitats, 473, no arriben a 500 habitants equivalents; i una mica més de la meitat, 260, estan per sota de cent.

L’agència planteja revisar la part normativa del PHE per modificar el “nivell de tractament requerit” a les depuradores “planificades a la conca de l’Ebre, fent èmfasi en les de menys de mil habitants equivalents.”

“La CHE no contempla autoritzacions d’abocament per a aquest tipus d’instal·lacions a la part catalana de la conca de l’Ebre”, van explicar fonts de l’ACA, que reclama tenir en compte aquesta “solució per a casos singulars” que “s’estan estudiant”.

“L’objectiu és fer sostenibles les instal·lacions tant des del punt de vista de la inversió com dels posteriors costos d’operació i manteniment”, van anotar les mateixes fonts, que estimen que “es podrien acollir a aquest tipus de tractament al voltant d’unes 400 petites depuradores per a nuclis de menys de 500 habitants”, tots a Lleida.

Europa augmenta les exigències amb la depuració

La directiva 2024/3019 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, ja vigent en la seua part fonamental, ha endurit les exigències en aquesta matèria al reduir de 2.000 habitants equivalents a mil l’obligació de depurar els abocaments dels nuclis urbans. Aquesta directiva, no obstant, “no estableix un nivell de tractament concret i d’acord amb la capacitat d’assimilar l’abocament de l’aigua tractada”, el que ha portat l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) a proposar una sèrie de condicionants per aplicar els “sistemes de tractament primari”. Aquestes serien un cabal d’abocament baix, inferior a 100.000 litres diaris, i la garantia que la seua emissió no afectarà masses d’aigua, ni superficial ni subterrània, ni tampoc punts d’extracció d’aigua per al consum humà, zones de bany o activitats d’aqüicultura. L’ACA recorda en la seua al·legació que la directiva augmentarà les necessitats financeres del sistema de sanejament, en el qual ja “la conservació i millora de les grans infraestructures en servei reclamen la major part del pressupost disponible en inversió”.