PATRIMONI
El monument a la sardana de Mollerussa compleix 30 anys
Diverses rotondes del municipi exhibeixen peces artístiques, on Sant Isidori és un altre referent escultòric
El 'Monument a la Sardana' de Mollerussa.
A Mollerussa, bona part de l’art visible a l’espai públic ha trobat un escenari inesperat: les rotondes. A la de l’avinguda de la Pau, el Monument a la Sardana s’ha consolidat com un petit far cultural, una peça que converteix en matèria el gest col·lectiu de la dansa.
L’obra, firmada per l’escultor local Nacho Culleré, es va inaugurar el 1996 amb motiu del 50 aniversari de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa. Tallada en un únic bloc de granit d’uns 2,5 metres d’altura, va quedar com a homenatge estable a la tradició sardanista local.
El segon element destacat d’aquest mapa artístic urbà és Simbologia, situada a la rotonda de l’N-II, en l’encreuament amb l’avinguda de la Pau. L’escultura, obra de Josep Martí-Sabé i inaugurada el 2001, va tenir com a principal impulsor Jaume Marrades Marsol. Dedicada a la ciutat i a la comarca del Pla d’Urgell, aspira més a ser emblema que monument descriptiu: una síntesi visual de pertinença i territori, amb referències a símbols locals com l’agricultura o el canal.
Més enllà de les rotondes, el patrimoni artístic de la ciutat també es llegeix portes endins. L’escultura de Sant Isidori, conservada a la capella dedicada al patró, està envoltada de tradició i d’estudi. El relat popular en situa l’arribada des de Venècia, portada per un soldat de Mollerussa, i recorda que, després de ser destruïda el 1936, es va poder restaurar el 1977 a partir de fragments originals conservats per famílies del municipi.
L’historiador de l’art Joan Yeguas aporta la mirada tècnica: identifica la figura com sant Isidor de Quios i data la talla entre 1500 i 1525 a partir de l’anàlisi de l’estil i de la indumentària. En el seu estudi destaca elements com les falques subjectes amb agulletes, la casaca i el calçat, vinculats a l’anomenada moda “francesa” (1485-1530).
L’any passat es va presentar una rèplica de l’esmentada escultura per poder-la utilitzar en actes públics sense necessitat de traslladar la imatge original. La peça es va elaborar al taller de ceràmica amb interns del Centre Penitenciari Mas d’Enric (Tarragona).
La capella guarda, a més, una de les peces arquitectòniques més antigues locals: l’arc sobre la porta d’accés, la primera fase constructiva de la qual està situada entorn de l’any 1600, possiblement un treball del picapedrer occità Pere Jaques.
